Publicitat
Publicitat

DANSA

Celebren la gala de 'Giselle' al Liceu per reivindicar trajectòria i talent sense ajuts

El Ballet David Campos fa 25 anys al límit

La companyia de dansa clàssica de David Campos celebra 25 anys amb una gala al teatre del Liceu, on interpretaran Giselle. Lamenten la poca atenció a la clàssica, nuls ajuts i desempara dels polítics.

Els 25 anys del Ballet David Campos tenen un regust agredolç. La cara és la celebració a l'engròs, aquest divendres al Liceu, d'una gala que inclou la seva última producció -una Giselle actualitzada amb tocs cinematogràfics i de cultura pop- i l'actuació de la jove estrella Aleix Martínez, un català en nòmina a l'Hamburg Ballet que ells van formar. Així demostren en què han invertit els anys David Campos i Irene Sabas, exsolistes del Ballet Reial de Flandes i pioners a implantar la clàssica a Catalunya: l'escola de ballet que van fundar el 1987 ha creat un sòlid planter i la companyia, fundada un any després, ha difós una nova lectura de la dansa clàssica de tutú i sabates de punta.

Però la creu d'aquesta celebració és que la companyia "està en suspens". Després que se'ls acabés la residència de Santa Coloma de Gramenet, on han estrenat els últims 8 anys, la companyia ha quedat desemparada. "Nosaltres defensem una estructura estable, perquè la clàssica necessita una casa permanent, perquè els ballarins fan un esport d'elit i han de cobrar, i perquè oferim singularitat, un producte original i artesà, que no es pot trobar enlloc més", defensa David Campos.

És una lletania que fa anys que expliquen a les administracions, sense resposta. En aquests anys, només el 2011 van rebre un ajut de 140.000 euros, que per a una empresa de 10 persones (25 quan surten de gira) i bolos de les Filipines a Sant Cugat, passant per Itàlia, és quasi simbòlic. "L'any passat la Generalitat va subvencionar 52 propostes de dansa, però són projectes que es fan i moren. Està bé, però també hem de tenir fonaments", defensa Campos. En plena crisi demanen que en comptes de "cafè per a tothom, l'administració opti per projectes concrets". Creuen que amb el seu currículum i el reconeixement del públic, tenen credencials per ser els escollits. Això malgrat que els ha sorgit la competència del persuasiu Ballet d'Ángel Corella. "Com a mínim tenim algú amb qui competir, perquè fins ara estàvem sols", diuen, tot i que es confessen desanimats perquè es faci més cas "al que ve de fora que als que ja som aquí". I ho diuen tant per Corella com per les companyies russes.

"Pina Bausch no hauria sigut res sense Wuppertal. Nosaltres hem crescut, i no volem tornar a començar. Podem aconseguir més, podem fer el salt", aspira Irene Sabas, esperant que pesi més la cara que la creu.

Més continguts de