El Caixaforum recorda el llegat dels Ballets Russos de Diaghilev

BarcelonaMés de 200 objectes, entre vestuari, coreografies, dissenys, cartells, programes, fotografies, maquetes de teatres i fins i tot l'única filmació existent, rodada clandestinament i que es mostra per primera vegada, il·lustren des de demà la història dels Ballets Russos de Diaghilev al Caixafòrum Organitzada pel Victoria and Albert Museum de Londres i produïda per l'Obra Social "La Caixa", arriba a Barcelona l'exposició Els Ballets Russos de Diaghilev, 1909-1929. Quan l'art balla amb la música, en la qual es recorren vint anys de l'excepcional companyia de dansa i es repassa la figura de l'empresari Serge Diaghilev, el seu creador, considerat com un dels grans animadors culturals del món de la seva època. Per a la seva exhibició a Barcelona i Madrid -a partir de febrer de l'any vinent- s'ha afegit un nou àmbit al projecte presentat a Londres i el Quebec en el qual s'explica àmpliament la intensa relació que van mantenir els Ballets amb Espanya, arran de la Primera Guerra Mundial, i les col·laboracions d'artistes com Pablo Picasso o Manuel de Falla.

La comissaria Jane Pritchard ha recordat avui en roda de premsa que els Ballets van començar a rodar en els primers anys del segle XX, però és el 1911 -ara es compleixen cent anys- quan es van convertir en companyia permanent, pensant en una gira anual i no tant en un projecte de diverses temporades. Pritchard, conservadora del departament de Teatre i Dansa del Victoria and Albert Museum, ha sostingut que Diaghilev (Novogorod, 1872-Venècia, 1929) va ser un home avançat al seu temps, inquiet, controvertit i que va aconseguir "revitalitzar" el ballet i la dansa i posar-ho a l'altura d'altres arts. En part, ha prosseguit, gràcies als cossos de ball que va formar, amb ballarins masculins al centre de l'escenari (Nijinsky) i a ballarines excepcionals com Pavlova, i a que va saber aglutinar al voltant dels seus projectes tant als millors compositors de l'època, ja fossin Ravel, Satie, Stravinsky o Profokiev, com a artistes d'avantguarda de la talla de Matisse, Picasso, Braque, Derain i modistes com Coco Chanel. Escriptors com Jean Cocteau van col·laborar també amb ell, donant compte de tot això l'exposició, que podrà veure's el Caixafòrum fins al pròxim 15 de gener.

Home intel·ligent, homosexual declarat, avui Jane Pritchard ha destacat que Diaghilev -que després d'implantar-se el comunisme ja no tornaria mai més a Rússia- sempre va buscar elements de "familiaritat" per als públics dels diferents teatres d'Europa encara que "després li agradava sacsejar-los" i "no fugia de l'escàndol, i es pot dir que hi havia una part d'enginyeria en les seves controvèrsies", ha afegit.

Una filmació clandestina

Tot just iniciar-se el recorregut de l'exposició, que amaga sorpreses, el públic trobarà l'única filmació existent fins ara, rodada clandestinament i descoberta recentment, que documenta seixanta segons dels Ballets Russos en una actuació a Suïssa el 1911. La comissaria Pritchard ha subratllat que Diaghilev va impedir expressament que es filmés a la companyia perquè creia que les pel·lícules, en ser en blanc i negre i sense so, no podien captar la màgia colorista i participativa de les produccions.

D'una altra banda, a la mostra, amb molt material que permet reviure l'època esplendorosa de la companyia, es pot trobar una reproducció de l'enorme teló que va crear Alexander Shervashidze per a Le train bleau, segons un disseny de Pablo Picasso, així com un vestit per al prestidigitador xinès de l'obra Parade, basat en un altre disseny de l'artista malagueny. A l'obra La consagració de la primavera, la més controvertida de les que va presentar el ballet, se li dedica el seu espai, i queda consignat que els Ballets es van refugiar a Espanya entre 1914 i 1918, coincidint amb la Primera Guerra Mundial. Posteriorment, Barcelona va ser punt de partida durant la dècada de 1920 perquè la companyia iniciés les gires després de tancar les temporades hivernals a Montecarlo.