HISTÒRIA
Cultura 07/06/2011

La Barcelona corrupta del franquisme

Barcelona, anys blaus , de Javier Tébar, descriu la ciutat de l'estraperlo i de les interessades relacions entre la burgesia local i Correa Veglison, un falangista admirador de Hitler, entre el 1940 i el 1945.

Sílvia Marimon
3 min
La Barcelona corrupta del franquisme

Barcelona."Vengo aquí con plenitud de poderes del Estado y del Partido, personificados por nuestro Caudillo, y convencido de que nadie puede oponerse ante mi, por alto o bajo que esté". Aquesta va ser la triomfal presentació a Barcelona, el desembre del 1940, d'Antonio Correa Veglison, el nou cap de la Falange i governador civil de la capital catalana fins a l'agost del 1945.

Populista, demagog, fervent catòlic i furibund anticatalanista, Correa aviat va establir relacions amb destacades famílies burgeses com la Bertrán i la Güell, i amb Epifani de Fortuny i Salazar, baró d'Esponellà i dirigent de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Molts van jugar a l'intercanvi de favors i van fer una fortuna amb l'estraperlo.

Els primers anys de la postguerra, en què la majoria de la població tenia poca cosa més que naps i pa de color indefinit a taula, van ser temps d'estraperlo i repressió. Javier Tébar, doctor en història i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Rovira i Virgili, de Tarragona, retrata Correa i l'entramat de relacions del règim amb l'elit política i econòmica dels primers anys de la dècada dels 40 al llibre Barcelona, anys blaus. El governador Correa Veglison: poder i política franquistes (1940-1945) (Flor del Vent).

No ha estat gens fàcil accedir als arxius d'aquella època. "No es troba la documentació més delicada del govern civil, aquella que té a veure amb l'ordre públic; alguna gent que tenia responsabilitats polítiques en aquell moment se la va endur a casa", explica Tébar. Altres documents s'han evaporat o han estat destruïts. L'altra dificultat, continua l'historiador, és que la Delegació del govern central té una "actitud hostil, costa molt accedir a la documentació, molt material dels 40 i 50 ni està descrit ni està classificat ni ordenat".

Afortunadament, Tébar es va trobar amb un arxiu que ha estat d'un incalculable valor per descriure aquells anys blaus del falangisme. Una consulta amb els familiars del baró d'Esponellà va fer que busquessin en els arxius privats i trobessin el dietari del baró d'Esponellà, gran propietari rural. Al dietari, el baró dóna compte de la relació de Correa amb els interessos d'Esponellà i els seus companys.

Als primers anys de la dècada dels 40, explica Tébar, "Barcelona és la província més ben abastida de tot l'Estat i això en beneficia principalment uns quants". Amb la descol·lectivització de la terra es fan les grans fortunes de l'època. Per exemple, "la família Cabot, al Maresme, va fer molts diners amb l'especulació agrària", continua l'autor de Barcelona, anys blaus . El 1944 el 70% dels aliments que es consumien es distribuïen per la via del mercat negre. Els preus dels productes bàsics eren de 10 a 15 vegades més elevats que el 1936. Prop d'un 10% de la gent que moria era víctima de la tuberculosi, una malaltia que s'associava a la mala alimentació.

"Metedlo en un patio y pegadle"

Que hi havia corrupció és fa evident en una carta que a l'estiu del 1942 va escriure el comissari d'abastiments al governador Correa: " Mi querido amigo y compañero. Si por casualidad, tienes un momento libre, quiero tratar de un asunto contigo. [...] Por delicadeza, no he consentido que se os exponga oficialmente, prefiriendo hacerlo de modo confidencial ". L'acord tenia relació amb la visita d'inspecció de la Direcció Tècnica de Consum, que havia detectat irregularitats.

L'exili republicà va atribuir a Correa la següent cita: " Si tenéis que pegar a alguien no lo hagáis en la calle. Metedlo en un patio y pegadle fuerte, sobre todo procurad estropearle sus partes" . Tébar explica: "Correa no es va limitar a fer ús de la repressió mitjançant els variats mecanismes dissenyats pels aparells de la dictadura. També durant el seu mandat van existir grups de civils, sovint armats". Sense oblidar els "professionals" que rebien encàrrecs per extorsionar o intimidar. A la vegada, el governador va maldar per construir tota una simbologia franquista i aconseguir el consens de certs sectors de la societat.

stats