Quan Barcelona va ser capital de l'alta costura

Barcelona'Barcelona alta costura' proposa un recorregut per l'època daurada de la moda catalana, a través de les peces de grans dissenyadors i les marques més importants, agrupades en la col·lecció sabadellenca Antoni de Montpalau.

El tret de sortida de l'alta costura catalana va ser el 1919, amb la primera botiga de Pedro Rodríguez. El van seguir Jean Lanvine, que va aprendre l'ofici a Barcelona, i esdeveniments del sector, com el Saló de la Moda. Aviat van sumar-s'hi boutiques com Santa Eulàlia o la marca El Dique Flotante, mentre Balenciaga i Rodríguez seguien creixent. El nivell de la moda catalana, equiparable al de París, va ser possibe gràcies a una potent indústria tèxtil; Sabadell i Terrassa, i les seves llaneries, van ser l'epicentre d'aquesta alta costura.

A més de Pedro Rodríguez, Manuel Pertegaz, Asunción Bastida, Santa Eulàlia i El Dique Flotante (els 'cinco grandes', tal com van ser anomenats per la Cooperativa d'Alta Costura, de 1940), van destacar dissenyadors com Carme Mir, Pedro Rovira o Rosser, entre d'altres. La Guerra Civil va forçar una aturada generalitzada (si bé cases com Eisa –Balenciaga– no va tancar). Als anys 50 i 60 la moda catalana es va donar a conéixer internacionalment i als 70, amb l'expansió del prêt-a-porter, l'alta costura catalana comença a desaparèixer.

L'exposició presenta alguns dels més 800 vestits de la col·lecció Antoni de Montpalau, una iniciativa privada que beu de donacions i es dedica a la preservació i difusió del patrimoni tèxtil. S¡hi mostren vestits (de núvia, de cerimònia i d'altres més 'de cada dia'), abrics, barrets i una selecció dels dibuixos de Pedro Rodríguez. 'Barcelona Alta costura' es podrà veure al Palau Robert fins al febrer.