Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Belle & Sebastian, majestuosos a Pedralbes

Els escocesos fan un concert especial per a fans

En la seva última visita a Barcelona, el juliol de l’any passat per presentar el seu dietari personal, Stuart Murdoch, líder de Belle & Sebastian, es posava les mans al cap en recordar el primer concert de la seva banda a Barcelona. Va ser al festival BAM, l’any 1997: “Tocàvem tan malament”, recordava entre somriures. I tenia raó, eren a anys llum de ser un grup virtuós, però el seu catàleg de cançons indie-pop i l’amateurisme desbordant els feia irresistiblement encantadors. 20 anys després, i sent una banda que ha anat passant regularment per la ciutat, es presentaven al Festival dels Jardins de Pedralbes amb el record d’haver hagut de cancel·lar un concert a Razzmatazz aquesta tardor per problemes de salut de Murdoch.

Són un grup que no té urgències, que fa anys que viu d’anar sumant peces d’orfebreria a la seva llarga llista d’èxits. Realment tens la sensació que el zenit creatiu, les seves grans obres, ja l’han facturat fa temps (l’etapa entre Tigermilk i The boy with the arab strap ) i que ara es dediquen a passar-ho bé sense trencar-se el cap. El concert d’ahir en va ser un exemple: és cert que el seu últim elapé, Girls in peacetime want to dance -ahir pràcticament desapercebut-, ha suposat una petita revolució amb què s’han encarat lleugerament cap a la música de ball. Però, conscients que la majoria de gent que assisteix als seus concerts ho fa per les seves cançons antigues, els escocesos van decidir-se per un xou de petits grans èxits.

Un regal a Barcelona

“Som Belle & Sebastian, escocesos i part d’Europa, no volem marxar-ne”, va dir el simpàtic Stuart Murdoch, que va començar abordant cançons secundàries però brillants com Seeing other people, Mayfly i Stars of track and field de If you’re feeling sinister, amb sorpreses poc habituals ( I can’t see your future, amb protagonisme per a Sarah Martin). Un bloc de peces delicades, subtils i impregnades de l’esperit tendre dels seus inicis, quan eren un grup realment especial.

El d’ahir va ser un xou desbordant, ple de detalls i regals per a fans, que va deixar de banda la seva cara més comercial (tot i que també va sonar, comamb I’m a cuckoo o The blues are still blue, amb el públic a l’escenari) i en què van sobresortit rareses com I know where the summer goes o una novetat del seu pròxim àlbum: Sweet Dewelee. Un recital que val com a souvenir, com a record d’un grup que encara pot regalar-nos concerts especials. Un retrobament amb uns vells amics capaços d’emocionar-nos, de nou, amb Sleep the clock around, com en els vells temps.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT