El bany de masses de Belle and Sebastian

BARCELONADesprés d'una entrada triomfal en què ha sonat I didn't see it coming, I'm a Cuckoo i Step into my office, baby, Stuart Murdoch s'ha adreçat al públic en català. "Ja som aquí una altra vegada. Ens encanta el Primavera Sound", ha dit el de Glasgow, ben acompanyat per la formació de gala -deu músics, amb quartet de corda inclòs-. Nou mesos després d'actuar durant les festes de la Mercè, els Belle & Sebastian han pogut desplegar tota l'imatgeria de les seves cançons -plena d'uniformes escolars i amors adolescents- molt més confiats i segurs que en l'últim concert a Barcelona. Les noves cançons (I want the world to stop, I'm not living in the real world) han encaixat a la perfecció amb alguns clàssics del seu repertori (The stars of track and field, If you're feeling sinister o Judy and the dream of horses). Entusiasmat i còmode amb el bany de masses, Stuart Murdoch ha deixat que una de les fans de primera línia li pintés la línia dels ulls i ha convidat mitja dotzena d'afortunats a ballar a l'escenari. Tots ells han rebut medalles brillants amb missatges que han fet somriure a més d'un.

Mentre sonava If you find yourself caught in love ha aparegut una pancarta enorme al centre de l'escenari amb el hashtag #spanish revolution i el missatge "Sing along with the common people". Per tot el recinte del Fòrum han aparegut pancartes de suport amb la concentració de plaça Catalunya.

Abans de l'actuació dels Belle & Sebastian, Pere Ubu han tocat íntegrament Modern Dance, disc de 1978 amb què van donar a conèixer el seu rock rústico-experimental. "Com que el disc dura 36 minuts i el nostre concert ha de durar una hora, us tocarem la cara A i la cara B del nostre primer single, abans de res", ha dit David Thomas, que lluïa tirants i anava fent xarrups cada dos per tres d'una petaca platejada. Poder escoltar en directe Laughing o Life Stinks ha valgut tant la pena com fer un cop d'ull a les bones maneres musicals d'M. Ward o poder veure els Half Japanese, capitanejats per un Jad Fair hipervitamínic que despatxava cançons a alta velocitat i feia veure que tocava la guitarra sense necessitat d'amagar-se'n.