Publicitat
Publicitat

Aquesta nit es fa a Birmingham la primera funció de 'Forests', el nou muntatge del director teatral

Bieito s'endinsa en els boscos de Shakespeare

Calixto Bieito torna a Shakespeare vuit anys després d'haver dirigit El rei Lear. Avui fa la primera funció de Forests, un muntatge britanicocatalà amb fragments de més de vint obres del dramaturg anglès.

Al llarg de la seva trajectòria Calixto Bieito ha dirigit gairebé una desena d'obres de Shakespeare. L'última va ser El rei Lear , que es va estrenar al Teatre Romea el 2004. Després d'uns anys allunyat de l'univers del dramaturg anglès, l'any passat va tornar a submergir-s'hi arran de la invitació que li van fer el Birmingham Repertory Theatre i la Royal Shakespeare Company per participar en el World Shakespare Festival dels Jocs Olímpics de Londres, i aquest vespre es fa a Birmingham la primera funció del fruit d'aquest encàrrec shakespearià, Forests . "Tenia carta blanca per decidir, encara que al principi vam parlar de diverses obres. Feia temps que no el llegia, des d' El rei Lear , així que durant mesos vaig tornar a llegir tota la seva obra i, d'alguna manera, em vaig tornar a enamorar del geni", va dir Bieito ahir, encara immers en els últims preparatius del muntatge.

Forests és la segona producció del Barcelona Internacional Teatre. Després de l'estrena mundial, el 4 de setembre, al mateix Repertory Theatre, i de les primeres funcions de la gira internacional, arribarà a Catalunya a l'octubre. Es podrà veure a Girona dins el festival Temporada Alta i el gener del 2013 al Teatre Romea. L'equip artístic i l'espectacle són bilingües. Marc Rosich signa la dramatúrgia, i entre els intèrprets hi ha l'actor britànic George Costigan, que va fer el paper de Claudi al Hamlet que Bieito va dirigir el 2003; Josep Maria Pou, que es retroba amb el director després d' El rei Lear, i l'actriu Roser Camí. La música, un element cada vegada més important en els últims muntatges del director, porta el segell de la mallorquina Maika Makovski.

Anar a l'origen per mirar cap al futur

El punt de partida de Forests , com ja indica el mateix títol, són els boscos que apareixen en les obres de Shakespeare. "Tenia ganes d'endinsar-me en les branques i els arbres que conformen les paraules de Shakespeare. Però després d'haver posat en escena tantes obres de l'autor volia sentir-me més lliure i explorar el tòpic dels boscos i les diferents visions que apareixen a les seves obres. A més, hi ha un component emocional que és important per a mi: vaig passar la infància i el començament de l'adolescència entre arbres, en contacte amb la natura. I sóc un enamorat del romanticisme alemany, en què el bosc també és un tema fonamental", comenta el director.

La dramatúrgia s'inspira en la davallada als inferns de la Divina comèdia de Dant i parteix dels boscos feliços d'Arden que apareixen a Al vostre gust per desembocar en els paratges desolats d' El rei Lear . A més d'aquestes dues obres, el text conté fragments de Timó d'Atenes , Somni d'una nit d'estiu i Macbeth , entre d'altres. L'obra recorre des de la innocència de la infantesa fins a l'acceptació de la mort. L'escenografia, pròxima a una gran instal·lació artística, porta la firma de la britànica Rebecca Ringst: està composta per unes grans arrels que evoquen els arbres d'un bosc en què es troben els personatges, i la coberta és un cel de plàstic translúcid que va canviant al llarg de l'obra.

"L'espectacle no segueix cap trama estricta. És un homenatge a la paraula de Shakespeare, que és la protagonista. Hem despullat la paraula de qualsevol trama i hem bastit una nova peça basada en la força intrínseca de les paraules que va escriure Shakespeare, la força d'anàlisi poètica de la nostra existència", afirma el dramaturg Marc Rosich. "Parlant de la natura humana no es pot deixar de parlar de l'actualitat. De la bellesa, de la fragilitat o de la mesquinesa i crueltat l'ésser humà", afegeix Bieito.

" Forests és totalment diferent d'altres treballs de Shakespeare anteriors; és un acostament més abstracte. Al llarg dels anys la meva relació amb el dramaturg ha millorat estèticament i he anat entenent millor les seves paraules. Deixo que m'ajudi a conèixer-me millor, i també el món que m'envolta. La seva obra és un tot: el seu teatre és polític, poètic, d'intriga, violent, sanguinolent...", explica el director.

Una dramatúrgia radical

No és la primera vegada que Marc Rosich fa una dramatúrgia pròpia a partir de diferents obres de William Shakespeare. L'any passat ja va firmar la de l'espectacle Falstaff , però a Forests ha treballat amb un repertori molt més ampli de textos: més de vint.

"En els últims muntatges que he fet amb el Calixto, el nostre interès és bastir dramatúrgies que no es basin en la trama ni en l'argument. Són espectacles de poesia dramàtica en què els materials, textuals i musicals, es juxtaposen de manera violenta, sempre per parlar de la naturalesa humana, però mai des d'una teatralització convencional o realista, diu Rosich.

Més continguts de