Una exposició recorre els 60 anys d'història de l'estudi de Martorell, Bohigas i Mackay
La mostra està concebuda com una celebració de l'estudi fundat el 1951 per Oriol Bohigas, David Mackay i Josep Martorell i posa una atenció especial en les set darreres obres de l'estudi.
BarcelonaUna exposició recorre a partir avui d'avui al col·legi d'Arquitectes de Catalunya la història dels 60 anys del Taller d'Arquitectes MBM, fundat el 1951 per Oriol Bohigas, David Mackay i Josep Martorell, una mostra concebuda com a "celebració" i com a cant al Moviment Modern en l'arquitectura. L'exposició, que es podrà visitar Col·legi d'Arquitectes fins al 9 de gener, recull maquetes, dibuixos i fotografies de les set últimes obres d'MBM i sis plafons en els quals es poden contemplar fotografies i plans de 216 obres, 36 per dècada, que l'estudi ha projectat a seixanta ciutats europees. Les maquetes exposades, completades amb dibuixos i fotografies, pertanyen a projectes recents, com la nova seu de la UGT a Barcelona (2008), Torre Blanca (L'Hospitalet de Llobregat, 2010), la Casa dels Xuklis (Barcelona, 2010), Tecnocampus (Mataró, 2011), la nova seu del grup editorial RBA (Barcelona, 2011), la Nova Estació Central i de l'Àrea Pasubio de Parma (Itàlia) i el Museu del Disseny de Barcelona, aquestes dues últimes en construcció.
En el recorregut s'ha inclòs també una petita exposició de 25 fotografies realitzades per Francesc Català-Roca, una selecció de les 1.700 d'MBM que la família del fotògraf va donar amb tot el seu arxiu al Col·legi d'Arquitectes.
Precisament, l'estudi MBM ha anunciat avui que cedirà a l'Arxiu del Col·legi tots els materials i documentació que ha acumulat en aquests seixanta anys, que corresponen als a prop de 1.250 projectes -construïts o no- que ha realitzat en la seva història. A la presentació, David Mackay ha explicat que l'estudi ha aconseguit mantenir-se en aquests 60 anys amb els mateix socis fundadors gràcies a una llei no escrita: "cap opinió preval sobre les altres" i a que estan "sempre oberts als dubtes, fins i tot durant el procés de construcció". Encara que, reconeix Mackay, MBM no té "un segell distintiu fàcilment reconeixible", amb el pas de les dècades, es pot dir que es repeteixen unes constants: "la claredat estructural, la voluntat de donar resposta al lloc, una recerca de la bellesa a escala humana".
En un moment de crisi profunda que s'ha fet especialment evident en la seva professió, Mackay ha justificat aquesta celebració "com si una petita orquestra continués tocant mentre el Titanic s'enfonsa potser per sempre". En aquest context, MBM, ha afegit Mackay: "creiem en la continuïtat del Moviment Modern en arquitectura, en l'arquitectura per a la gent, no per als poderosos, i sabem que les ciutats sempre sobreviuen". "El Moviment Modern ja existia durant la República, va renéixer amb el Grup R en els dies grisos dels anys 50; es va replantejar amb la llibertat que va venir amb la democràcia, i va florir encara més durant els Jocs Olímpics, quan els polítics i l'arquitectura van unir forces per fer que la nostra ciutat fora coneguda i estimada a tot el món", ha refet l'arquitecte d'MBM. En la dilatada trajectòria de MBM abunden els edificis d'habitatges i cases unifamiliars, es repeteixen les seus editorials com CEAC (anys 50), La Vanguardia i Edicions Destino (anys 60), i RBA (dècada del 2000), i seus corporatives com les de Nestlé (Esplugues, anys 80) o Piher a Badalona i Tudela (anys 60 i 70) o institucionals com el Pavelló del Futur en l'Expo de Sevilla'92. Són també recurrents els projectes d'ordenació urbanística del litoral com el del Port de Maó, el Port Olímpic de Barcelona o el Passeig Marítim de Benidorm. No han faltat intervencions museístiques com el Museu del Monestir de Sant Cugat del Vallès o els dos en curs, el Museu del Disseny de Barcelona (DHUB), que s'inaugurarà el 2012, o el CSAC, que albergarà a Parma la Casa de la Música i el Centre d'Art Contemporani.
