Publicitat
Publicitat

"Volia una història de Barcelona que passés en interiors"

Publicat a Empúries, 'Plantes d'interior' és el nou llibre de narracions de Borja Bagunyà, guanyador del premi Mercè Rodoreda 2007 amb el seu anterior recull, 'Defensa pròpia'.

Psiquiatre vocacional, professor de Teoria literària i últim premi Impulsa de cultura i esports, el jove Borja Bagunyà és també una de les promeses més solvents de la literatura catalana i ho torna a posar de manifest a Plantes d'interior, una història de Barcelona entre quatre parets. Seguidor de Julio Cortázar, reconeix influències de Quim Monzó. Bagunyà assenyala que quan va iniciar aquest projecte volia fer "una espècie d'història de Barcelona, però com un negatiu, que només passés en interiors i que no agafés com a escenari el que més es coneix de la ciutat".

La tensió existent entre l'ordre i el desordre ràpidament es posa de manifest, ja que ja a la primera història se centra en Martí Cardona, un noi del barri de la Guineueta de Barcelona que no para de créixer fins que un dia mor travessat per una biga de l'edifici on viu. "De seguida vaig tenir clar que aquest havia de ser el primer relat i que la resta del llibre quedaria marcat per les ressonàncies. Va sorgir de les preguntes: per què deixem de créixer quan deixem de créixer? i què fem amb els nostres genis, en realitat, els nostres gegants?". Bagunyà també ha apostat per "agafar els contes en el sentit modern del terme, descompondre'ls i fer-los créixer, de manera que la primera de les històries és la més curta, i l'última, la més llarga".

Estudiant de Medicina durant un any, Borja Bagunyà aviat es va adonar, no obstant això, que allò que li ensenyaven no era el que volia aprendre i va passar a estudiar Comunicació Audiovisual, cosa que li va permetre obtenir una beca Erasmus i marxar a Dinamarca, on va tenir "una revelació gràcies a la manera com s'hi estudiava la teoria literària". Des d'aquell moment, com es reflecteix en les seves obres, va quedar "fascinat per com es pot pensar el fet literari i pel que passa als textos, amb un llenguatge que, en ocasions, es resisteix a ser dit".

Més continguts de