Brandon Sanderson: “Tolkien era tan bo que durant un temps tothom el copiava”

BarcelonaNo hi ha autor més productiu en la fantasia moderna que Brandon Sanderson (Lincoln, 1975). En 10 anys ha publicat una trentena de títols, a casa nostra sempre amb Ediciones B: l’aclamada Elantris, la saga Nacidos de la bruma i El archivo de las tormentas, amb la qual vol arribar als 10 volums abans del 2030. Considerat per molts el nou George R.R. Martin, Sanderson firmarà avui llibres a Gigamesh (18 h) i dissabte oferirà una xerrada al CCCB (16 h).

És molt crític amb el que anomena la síndrome Campbell de la fantasia moderna. En què consisteix?

Joseph Campbell va ser un estudiós dels mites que va popularitzar el que anomenem el viatge de l’heroi identificant una sèrie d’elements que gent com George Lucas va començar a fer servir com a guia per escriure històries. I no hi ha res de dolent en això. El problema és que els escriptors assumeixin que han de seguir tots els passos del viatge i acabin esclavitzats per la fórmula. És el que li va passar a Lucas en les preqüeles de Star Wars.

Sobre el paper, la fantasia hauria de ser el gènere més lliure, però moltes vegades es limita a repetir els mateixos clixés.

És cert. A principis dels 2000 els fans de la fantasia estaven molt cansats de dracs, elfs i joves grangers destinats a salvar el món. S’han escrit grans llibres amb aquests elements. Mira Harry Potter : un nen que creix sense conèixer el seu llinatge noble, un element clàssic del viatge de l’heroi. Tolkien era tan bo que durant un temps tothom el copiava. I quan el gènere va madurar, en lloc de copiar la seva obra es va començar a estudiar el seu procés. A principis dels 90, Tad Williams i Robert Jordan van anar una mica més enllà. I crec que la meva generació d’autors ens n’hem allunyat encara més.

Irònicament, vostè va saltar a la fama completant La roda del temps, la saga de Jordan sobre un noi granger destinat a salvar al món.

Però el que és curiós de La roda del temps és que els tres primers llibres són pur Tolkien i, a partir del quart llibre, la saga amplia l’escala, expandeix l’univers i incorpora intriga política. És la història d’un home aprenent a ser rei! Jordan va evolucionar al mateix temps que el gènere evolucionava. Però sí, és irònic que tot i que la meva carrera sigui una reacció a la fantasia tolkieniana jo acabés sent l’encarregat de completar la saga més tolkieniana del meu temps.

Com és que els seus llibres, ambientats en diferents mons, formen part d’un sol univers, el Cosmere?

La meva gran influència en aquest sentit és Isaac Asimov. Ell tenia dues grans sagues, Fundació i Robots. I cap al final de la seva carrera les va unir en una de sola. La idea és molt comuna en el còmic. Però sempre és una decisió a posteriori: primer crees Superman, després Batman i, al final, fas un crossover que els uneix. Jo volia connectar els meus diferents universos des del principi, subtilment, i amb la idea al cap de quin serà el gran final de la història.

Arran de l’èxit de Joc de trons, la indústria audiovisual busca desesperadament el nou fenomen fantàstic. Deu haver rebut moltes ofertes.

La veritat és que la setmana passada vaig vendre a una companyia anomenada DMG els drets del conjunt de novel·les de Cosmere, de totes les sagues que l’integren. L’objectiu és crear un univers cinematogràfic. L’èxit de Marvel em va posar en el punt de mira de Hollywood. “Aquest paio té un univers! Comprem-lo!” [riu]. Però la gent ha d’entendre que no serà un univers a l’estil de Marvel. Cosmere és una galàxia en evolució amb una sèrie de planetes interconnectats. La pregunta no és quan es reuniran els herois d’un món amb els de l’altre per lluitar contra un mal superior, sinó quan contactarà una cultura amb l’altra i quines ramificacions tindrà això. És un univers més Star Trek que Els venjadors.

Barcelona, capital europea del fantàstic

Barcelona acollirà fins diumenge la convenció europea de ciència-ficció, l’Eurocon. Escriptors de 33 països, com Sanderson, Rhianna Pratchett, Richard Morgan, Albert Sánchez Piñol i Aliette de Bodard participaran en algunes de les 125 xerrades i activitats, que es podran seguir en streaming a través de la web del CCCB. També es presentarà la primera traducció a l’anglès de Mecanoscrit del segon origen i la Filmoteca programarà un cicle de cinema de ciència-ficció.