Publicitat
Publicitat

Crònica Música

Una Omara Portuondo en forma va ser la cirereta d'una vetllada vigoritzant

El Buena Vista Social Club omple i aixeca L'Auditori

És evident que quan hi ha qualitat, enginy en el llançament, una estratègia hàbil i intel·ligent i una marca ben construïda, el producte triomfa en el mercat i perdura en el temps amb èxit. Una mostra d'això, dijous a la nit amb la sala principal de L'Auditori a rebentar, encesa des del primer tema, contagiada de l'energia i el sabor d'aquesta orquestra a la qual li ha tocat la loteria de dir-se Buena Vista Social Club. Aparentment sense rastre d'aquella creació original amb la qual fa dotze anys el nord-americà Ry Cooder va reunir autèntiques llegendes de la música cubana com Ibrahim Ferrer, Compay Segundo, Eliades Ochoa i Cachaíto López, i els va llençar de ple a la fama mundial; avui un Buena Vista Social Club renovat de dalt a baix segueix oferint el millor tresor musical de l'illa. Sones , danzones , boleros, guanguancons i txa-txa-txas o, el que és el mateix, ritmes tradicionals cubans aferrats a les arrels més pures que, vist l'efecte que van produir a L'Auditori, segueixen sent terapèutics, vigoritzants i infal·libles.

La festa va començar amb Jesús Aguaje Ramos -trombó, veu i director de la banda-, Carlos Calunga -veu magistral i excantant de Klimax i Manolito Simonet y su Trabuco- i un tros de dona, Idania Valdés Casus, tots tres al capdavant de la formació guarachando amb temes clàssics entre els quals no va faltar un explosiu Bemba Colorá que ens va fer reviure la reina de l' assúcar Celia Cruz. Bufant als vents i amb el lideratge d'un altre gran veterà, Manuel Guajiro Mirabal, hi havia Lluís Alemany i el més baby de la banda i nét del primer, Luis Manuel Guajirito Miraval. Les percussions, no menys acalorades, van estar protagonitzades per Angel Terry Domech en les tumbadoras , els bongos d'Alberto Hernández La Noche i un incombustible Filiberto Sánchez El Chino als timbals.

El moment àlgid de la vetllada va ser l'entrada de la gran diva del feeling cubà, Omara Portuondo, presentada per Calunga com "la representació de la dona cubana, la més bonica i la més sexi", leitmotiv que va repetir incessantment durant la resta del concert. Ella és l'única herència directa de l'inicial Buena Vista Social Club que perviu encara en actiu als 81 anys, motiu pel qual la seva aparició va ser seguida d'una ovació unànime. Molt més en forma que les últimes vegades, Omara va cantar amb una veu pràcticament inalterable, va fer aixecar el públic i fins i tot es va marcar un parell de balls sola i amb Carlos Calunga, amb qui, coquetejant, va cantar el meravellós bolero de Maria Teresa Vera Veinte años . A més dels obligats Dos gardenias i Quizás Quizás que la dama cubana va brodar convertint-los en un txa-txa-txa, hi va haver temps per brindar un emotiu homenatge a dos dels grans desapareguts del projecte, Ibrahim Ferrer i Cachaíto. I és que si algú ho dubtava, queda clar que al Buena Vista li queda corda per a temps.

Més continguts de