Publicitat
Publicitat

Una confessió d'abast europeu

L'expectació creada per l'última novel·la de Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és tanta que aquests dies l'editorial alemanya Suhrkamp no escatima recursos a l'hora d'anunciar la imminent aparició de Jo confesso, que ocupa la portada del catàleg de les novetats nadalenques. El títol -això sí- té poca cosa a veure amb l'original català: Das Schweigen des Sammlers (El silenci del col·leccionista) desvia la confessió d'Adrià Ardèvol cap als secrets del seu pare.

Fresc narratiu ambiciós que en l'edició de Proa arriba al miler de pàgines, Jo confesso no només dedica pàgines a la persecució del poble jueu -un dels escenaris escollits és Auschwitz-, a la tenebrosa postguerra espanyola i als nostres dies, quan el nivell acadèmic ha caigut en picat i el prestigi del saber humanístic pràcticament s'ha extingit. La novel·la també es permet viatjar cap enrere: passa per alguns monestirs del Pallars al segle XIV, per Pàrdac, Cremona i París (segles XVII i XVIII) i entre al·lusions a la Inquisició, una lapidació a l'Aràbia Saudita i una visita a la Roma eclesiàstica de principis del segle XX es permet fins i tot ambientar algun capítol al Congo. "No decideixo res, treballo de manera intuïtiva -explica l'autor-. Vaig provant personatges i miro de trobar les històries que amaguen a les butxaques: quan això passa, se m'emporten cap a un lloc o cap a un altre. Jo confesso em demanava ser eixamplada: anava justa de cotilla. Tot i això, he de dir que cada biga i columna de la novel·la és important. Si se'n treu alguna, el conjunt s'ensorra". Des de la seva aparició a principis de setembre, Jo confesso s'ha mantingut al primer lloc dels llibres més venuts en català. Ha col·locat més de 40.000 exemplars i espera arribar al pròxim Sant Jordi en bona forma. A la publicació en alemany s'hi sumaran, els pròxims mesos, la traducció holandesa, francesa, italiana i polonesa.

Més continguts de