Publicitat
Publicitat

ART

Una exposició retrospectiva redescobreix el mestre de la pintura romàntica

El CaixaForum de Madrid desferma la passió de Delacroix

Eugène Delacroix (1798-1863) , que s'inaugura avui al CaixaForum de Madrid, és la mostra més important que es dedica al pintor romàntic en els últims 50 anys. Al febrer es podrà veure també a Barcelona.

"No m'agrada la pintura intel·lectual", va deixar escrit als seus diaris Eugène Delacroix. El gran mestre de la pintura romàntica va trencar amb l'art del seu temps i va donar més importància a les emocions i als sentiments que als temes de les pintures. Va convertir els colors i la llum en eines capaces d'evocar tots els estats de l'ànima humana: des de la por i la desesperació fins a l'alegria i l'exaltació. L'autor de La llibertat guiant el poble va creure que la pintura era autònoma, però també la va utilitzar per donar testimoni dels fets històrics del seu temps. Es va considerar a si mateix com un pintor clàssic, hereu de Velázquez i Rubens, però va revolucionar tots els gèneres que va tocar.

Delacroix va ser un artista tan visceral com sofisticat, tan segur d'ell com capaç de qüestionar-se a cada moment. El seu llegat estava adormit des de feia dècades. El 1963 es va celebrar una gran retrospectiva al Museu del Louvre per celebrar el centenari de la seva mort. El 1998 el mateix museu li va dedicar una altra exposició més petita, centrada en la seva obra tardana. I ara, gràcies a una iniciativa conjunta de l'obra social de La Caixa i el Museu del Louvre, la seva personalitat torna a mostrar-se amb tota la seva riquesa.

A partir d'avui el CaixaForum de Madrid acull l'exposició Eugène Delacroix (1789-1863) , una retrospectiva composta per més de 130 obres entre pintures, dibuixos i gravats, que recull els resultats de les últimes recerques portades a terme sobre l'artista. El seu objectiu és explorar com treballava, observar com tornava als mateixos temes una vegada i una altra al llarg dels anys. Al febrer, la retrospectiva es podrà veure al CaixaForum barceloní i coincidirà amb una altra retrospectiva d'un artista que Delacroix va admirar, Goya.

Un home del seu temps

"Delacroix va ser un home modern", explicava ahir Sébastien Allard, conservador en cap de departament de pintura del Louvre i comissari de l'exposició. "Com a artista es va posar en dubte constantment, va parlar de l'actualitat del seu temps i va tenir un gran sentiment d'humanitarisme", va afegir Allard. Delacroix va néixer just després de la proclamació dels grans preceptes de la Revolució Francesa. El 1815, però, va caure l'emperador i la seva generació va quedar orfe de referents. "Aleshores Delacroix va voler ser pintor a tot o res. El poeta Lord Byron es va convertir en una influència important, va ser com el Che Guevara per als revolucionaris de Maig del 68", va comparar Allard. Fruit de la influència de Byron, Delacroix va capturar amb pintures com Grècia expirant sobre les ruïnes de Missolonghi (1826) els estralls de la guerra d'independència grega.

El viatge que Delacroix va fer al Marroc el 1832 amb una missió diplomàtica francesa (va fer escala a Sevilla i Cadis) va marcar un abans i un després en la seva carrera. Per subratllar la importància d'aquest moment, l'exposició inclou l'obra més important que va fer a la tornada del viatge i que ha sortit de manera excepcional del Museu del Louvre: Dones d'Alger a les seves habitacions . S'ha dit que Delacroix va poder entrar en un harem, però no s'ha pogut confirmar. Tampoc se sap del cert si les dones de la pintura són musulmanes o jueves. Sigui com sigui, suposa tota una declaració d'intencions: el pintor no va viatjar amb l'objectiu de reproduir el món oriental segons el gust occidental. "Delacroix va viatjar per trobar el que li faltava al seu país, no va viatjar amb la mirada d'un colonitzador. Va viatjar per trobar la seva pròpia essència", assegura Allard. La visió de Delacroix d'aquestes dones sorpreses en el seu entorn íntim trenca amb la imatge tradicional de les odalisques. A més de ser tres dones modernes, els objectes que les envolten reflecteixen els contactes que hi havia entre Orient i Occident.

L'estada al Marroc i a Alger va marcar un punt d'inflexió en l'obra de Delacroix. Al final de la seva vida es va deslliurar de tot el que havia après i va recrear aquells paisatges que l'havien enlluernat de memòria, només amb el poder de la imaginació. També va deixar pintures inacabades: estava convençut que acabar-les no els hi donaria més força.

Tanca l'exposició un d'aquests esbossos, La caça del lleó , un remolí de línies i colors en què es poden apreciar els detalls d'un cavaller lluitant per abatre un gran lleó.

Més continguts de