ART
Cultura 24/07/2012

Artistes contemporanis capgiren mapes físics, mentals i emocionals

CaixaForum Barcelona reuneix en una exposició 140 obres, des de mapes i dibuixos fins a videoinstal·lacions, que qüestionen com es representa el món

Sílvia Marimon
2 min

BarcelonaEl 1766 el cartògraf de Carles III, Tomás López, va voler cartografiar la Península Ibèrica. Ho tenia complicat. Catalunya havia elaborat mapes del seu territori, però pocs llocs de la resta d'Espanya havien fet el mateix exercici. López va enviar un qüestionari amb quinze preguntes a bisbes, capellans i funcionaris reials amb l'objectiu de poder tenir un mapa de tot el regne de Carles III. El resultat és espectacular: la majoria dels qui van respondre la petició del cartògraf reial ni tan sols sabien què era la cartografia i van fer el que van poder. Els mapes que van dibuixar són fruit de la seva imaginació.

Aquests mapes, que guarda la Biblioteca Nacional, són els únics del segle XVIII que mostra 'Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament'. L'exposició, que es podrà veure al CaixaForum fins el 28 d'octubre, mostra 140 obres procedents dels principals museus contemporanis del món. Artistes com Salvador Dalí, Paul Klee, Marcel Duchamp, Richard Hamilton o Gordon Matta-Clark, es qüestionen els sistemes de representació i ofereixen noves fórmules per dibuixar la realitat.

L'exposició recorre diferents àmbits: des del llenguatge cartogràfic, fins el qüestionament de l'espai, passant per les cartografies socials i polítiques, les cartografies del cos, de l'experiència i la vida, o les conceptuals.

Cada artista interpreta a la seva manera el llenguatge cartogràfic. El surrealista Artur Barrio llença un ganivet des de Portugal i el clava a la ciutat suïssa de Zuric. Joaquín Torres García capgira el continent americà a 'Amèrica invertida', i Lewis Carroll juga amb la sintaxi i la gramàtica.

A l'exposició també hi ha espai per la reivindicació social i política a través dels mapes. Oriol Vilapuig fa un mapa infantil i naïf, de color rosa, amb tot de punts que representen les fosses comuns. El mapa de Richard Hamilton té poc d'artificiós: es limita a fer un mapa de l'espai que ocupava Palestina el 1947 i el compara amb l'exigu territori que tenia el 2002.

Altres artistes escullen el cos com a territori. Trisha Brown es col·loca els pinzells a les mans i als peus i balla. Cezary Bodzianowski es dibuixa un arc de Sant Martí al cos i directament es capbussa al lavabo. L'exposició dedica també un espai als artistes que intenten fer una cartografia de la seva vida i recorren a la memòria. On Kawara utilitza postals corrents per registrar els seus moviments quotidians, mentre que Zarina Bhimji fa una cartografia interna de desolació filmant els llocs buits de l'extermini d'Uganda.

A l'espai de les cartografies de l'intangible, Carl Gustav Jung es qüestiona sobre l'inconscient; mentre que la suïssa Emma Kunz es passa 24 hores dibuixant amb el seu pèndol endevinatori. L'exposició acaba amb les cartografies conceptuals, amb mapamundis dibuixats amb retalls de premsa o amb el particular mapa de Sant Celoni de Perejaume.

stats