Publicitat
Publicitat

CINE I GASTRONOMIA

L'actor Daniel Brühl obre a la capital alemanya un bar de tapes inspirat en la gastronomia catalana

Calçotada de cine a Berlín

Sol. Terrassa de bar. Brases. Una olor familiar. Calçots. Raval. Berlín. Sí, Berlín. Aquí no hi ha cap lapsus. Aquí el que hi ha és una notícia: la capital alemanya va degustar just fa una setmana la primera calçotada de la història de la ciutat. En plena Görlitzer Strasse, cantonada amb Lübbener Strasse, al multicultural barri de Kreuzberg. ¿Què hi feien allà 2.500 calçots procedents de Sant Celoni i uns 25 quilos de salsa romesco per a cent comensals? "És un dels meus àpats preferits i volia portar-lo a Berlín, com tants altres plats de la gastronomia catalana i espanyola", explica a l'ARA l'actor catalanoalemany Daniel Brühl. El protagonista de Salvador (Puig Antich) i Good bye Lenin! s'ha engrescat, juntament amb tres socis, a posar en marxa el bar de tapes Raval, inaugurat encara no fa dos mesos amb una estètica ben barcelonina.

És diumenge i el sol envermelleix la pell dels berlinesos a la terrassa del bar. La majoria tasta per primer cop aquesta ceba dolça acompanyant-la amb cervesa... i cava de Sant Sadurní d'Anoia. No falten els pitets, tampoc els curiosos, en la insòlita escena. Alguns, massa atordits, es queixen de la fumera, com els amos dels restaurants de la vora. Però al final tothom comprèn que es tracta d'un fet que no es repetirà fins a l'hivern que ve, fins que no torni la temporada de calçots. "Aquests eren els últims. Volíem collir-los abans, però les últimes pluges a Catalunya ens ho van impedir", exposa el cuiner Miguel Ángel Millán, incorruptible a l'hora de garantir la qualitat del producte.

Croquetes, braves, chocos , pop, montaditos , però també pa amb tomàquet -escrit en català a la carta-, timbals d'escalivada i crema catalana. El concepte del bar Raval és recrear un local de tapes com els dels anys cinquanta que pugui ser reconegut com a familiar pels catalans i espanyols que són a Berlín, i com a autèntic pels alemanys. Daniel Brühl no vol que el seu bar sigui com altres que es presenten com a espanyols a base "de folklore, flamenc i un cap de toro a la paret". "La qüestió bàsica és que les tapes siguin bones, però ens hem esforçat a crear una estètica on predominen els records de Barcelona, ciutat amb què tinc una connexió íntima", diu l'actor.

No tot és exportable, però. "A Alemanya no agradaria que permetéssim tirar tovallons de paper al terra, o fer xivarri, ni funcionarien els llums de neó que tant m'agraden en un bar barceloní", raona. Però sí que és irrenunciable una barra de marbre blanc, sifons antics de cristall i unes rajoles a terra arrencades d'un pis de l'Eixample.

També és preat el cartell argentí dels anys 40 que el director de Good bye Lenin! , Wolfgang Becker, regalarà aviat al bar, o els autògrafs de jugadors del Barça que penjaran a les parets. Culer acèrrim, Brühl aspira que el Raval es converteixi en seu de la penya blaugrana de Berlín i en un cau de cultura "on es facin exposicions de fotos, s'apropin escriptors o s'introdueixin al públic alemany els Manel, Mishima o Antònia Font".

S'han acabat els calçots, però aviat arribaran els porrons de vi, els xurros, el gaspatxo i l'orxata al Raval. Com a mínim al de Berlín.

Més continguts de