04/03/2016

Calderón contra la força de l’Estat

2 min
Calderón contra la força de l’Estat

BarcelonaEl alcalde de Zalamea ha sigut una de les obres del Segle d’Or espanyol més sovintejades per la Compañía Nacional de Teatro Clásico, amb tres produccions anteriors a la d’Helena Pimenta, que ara es presenta al Lliure amb les entrades exhaurides. És una versió que no va més enllà de la revisió lingüística i de l’adaptació argumental, amb una poda de text.

L’obra conté un dels versos més populars i coneguts del teatre de l’època, que apareix en boca d’un dels protagonistes, Pedro Crespo. El ric pagès és confrontat a la baixesa criminal del capità Don Álvaro de Ataide, que rapta i viola la seva filla Isabel, i a la intel·ligència i rigidesa del noble cap de l’exèrcit, Don Lope de Figueroa. Crespo és un home reflexiu per a qui el més sagrat de la vida és l’honor, que la conducta del capità ha tacat. Per això li exigirà reparació per la via del casament amb la seva filla. Davant de la negativa, el jutjarà i el condemnarà a mort, i aconseguirà tot seguit el perdó reial. La trepidant obra de Calderón tenia i té aquest component revolucionari d’assumir com a justa la venjança del dèbil davant l’agressió de les forces repressores de l’Estat, i té també d’esgarrifós el masclisme de Crespo i el seu intent de tapar una agressió amb un casament humiliant. Encara sort que la filla li retreu al pare el seu comportament.

La directora de la companyia i de l’espectacle, Helena Pimenta, ofereix una lectura rigorosa amb una posada en escena àgil, imaginativa, ben vestida, càlidament il·luminada, amb un emotiu espai sonor i que resol admirablement els apunts còmics del drama, però que no corre cap risc per amplificar les ressonàncies dels temes tractats a l’espectador actual. Serveix el drama un grup d’intèrprets encertats amb un Carmelo Gómez que transmet l’esperit crepuscular, entre valent i feble, de Crespo, un magnífic Joaquín Notario i un eficaç Jesús Noguero, per més que el fraseig d’alguns actors no sempre rescati la bellesa i la música d’un monument poètic indefectiblement lligat a la llengua.

stats