Per l'hel·lenista Jaume Olives (1907-1987), que l'any 1952 va reprendre la traducció dels Diàlegs de Plató (427-347 aC) començada per Joan Crexells, el Sòcrates que apareix a Fedóés "la figura tradicional" que ha viatjat segles i segles fins a arribar als nostres dies. "Potser més encara que en el Menó, el Convit o el Teetet combina harmoniosament l'entusiasme i la ironia en una persona plenament humana que podem comprendre i estimar", va escriure Olives a l'estudi introductori. "Ple de confiança en la vida futura", el Sòcrates de Fedó "persegueix la veritat amb tenaç convicció i contagiós delit".
Al diàleg, Fedó i Equècrates rememoren les paraules de Sòcrates poc després d'haver ingerit una dosi mortal de cicuta a la presó d'Atenes. A partir d'unes circumstàncies més aviat dramàtiques, Plató ho aprofita per exposar la seva teoria sobre la immortalitat de l'ànima, a més d'explicar per primera vegada la seva teoria de les idees. "Hi ha grans esperances que el qui arribi on ara jo vaig obtindrà a bastament, si mai ha d'obtenir-ho enlloc, allò que ens ha fet basquejar tant en la vida passada, talment que el viatge que tinc prescrit avui desperta en mi una bona esperança, i també a tot altre home que pensi tenir la seva intel·ligència disposta i purificada", hi llegim. Sòcrates està tranquil perquè l'ànima pertany al món de les idees.
