Publicitat
Publicitat

GUERRA CIVIL ESPANYOLA

L'historiador demostra la implicació del líder del PCE en les morts de Paracuellos

Carrillo no és innocent, segons Preston

Carrillo sempre ha acusat un grup d'incontrolats de la matança de Paracuellos. L'historiador Paul Preston evidencia que el líder comunista coneixia i va consentir la mort de més de 2.500 presoners.

El matí del 7 de novembre del 1936, policies de la Dirección General de Seguridad republicana i membres de les Milicias de Vigilancia de Retaguardia van presentar-se a diferents presons de Madrid i van convocar grups de presos, simpatitzants de les forces rebels, al pati. Els van fer pujar en autocars de dos pisos i, acompanyats per combois formats per cotxes i camions escortes, es van dirigir al petit poble de Paracuellos de Jarama, a uns 18 quilòmetres de Madrid. Allà van ser alineats i executats. Quan els habitants del poble ja no donaven l'abast cavant rases -els milicians havien deixat vuit-cents morts a l'aire lliure- els combois van canviar la seva destinació per Torrejón de Ardoz, on es va fer servir un canal de rec per afusellar quatre-cents presos més. Les atrocitats van durar fins al 4 de desembre. Pel cap baix van ser assassinats 2.500 presos, afins als franquistes.

Carrillo, tot un símbol de l'esquerra espanyola i de la lluita antifranquista, ha admès haver ordenat la transferència de presos, però segons ell, un cop decidit el pla d'evacuació, els vehicles haurien patit una emboscada i els presoners haurien estat assassinats per bandes de desconeguts. En un article publicat a la revista Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil de la Universitat de Barcelona, però, l'historiador Paul Preston, un dels investigadors més solvents pel que fa a l'estudi de la Guerra Civil Espanyola, desmunta la versió del líder comunista. L'autor de Franco, el gran manipulador i L'Holocaust espanyol. Pautes d'extermini durant la Guerra Civil , que està a punt de treure en català l'editorial Base, cita fonts russes que, fins ara, "no s'havien estudiat a fons", explica el director de la publicació, Pelai Pagès.

Un dia abans d'aquestes execucions massives, el 6 de novembre, el govern de la República havia abandonat un Madrid assetjat per les forces franquistes per traslladar-se a València. A la capital plovien amb intensitat les bombes i la metralla i l'odi contra els sublevats s'intensificava dia a dia. Una junta de defensa va ocupar el buit de poder i el Partit Comunista Espanyol (PCE) va aconseguir càrrecs estratègics amb competències en defensa i ordre públic. La Consejería de Orden Público de la Junta de Defensa va anar a parar a mans d'un joveníssim Santiago Carrillo, que aleshores tenia 21 anys. Preston cita alguns soviètics que es van quedar a Madrid. Entre ells hi havia els delegats de la Komintern a Espanya: l'argentí Vittorio Codovila i l'italià Vittorio Vidali, àlies Carlos Contreras, obsedit a eliminar els simpatitzants rebels que hi havia a Madrid i que la nit del 6 de novembre va deixar anar: "Comença la massacre. Sense pietat. La quinta columna de què va parlar Mola s'ha de destruir abans que comenci a moure's". Una altra font mencionada a l'article és la del lituà Josif Grigulèvitx, àlies camarada Miguel, que va encapçalar una brigada especial de militants socialistes dedicada a les operacions "brutes". En una entrevista, poc abans de morir, Grigulèvitx va assegurar que havia comptat amb "l'estreta col·laboració de Carrillo".

Molt més clars són els informes del búlgar Stoyan Minev, delegat de la Komintern a Espanya. El 30 de juliol del 1937, indignat perquè el ministre de Justícia republicà, Manuel Irujo, havia iniciat investigacions per esbrinar què havia passat a Paracuellos, relatava que "el jesuïta i feixista" havia provat d'arrestar Carrillo per haver donat "l'ordre de disparar a nombrosos oficiales feixistes arrestats". En el seu últim informe de guerra descrivia com els comunistes s'havien posat a l'altura de les circumstàncies: "Van dur a terme en dos de dies totes les operacions necessàries per netejar Madrid de quintacolumnistes".

Preston destaca una contradicció més. En un ple del comitè central del PCE, el març del 1937, Francisco Antón va dir: "És difícil assegurar que a Madrid està aniquilada la quinta columna, però el que sí que és veritat és que allà s'han donat cops més forts". La gent es va aixecar a aplaudir Carrillo. Ell es va posar dret i va elogiar que "els combatents de les JSU" lluitessin "per garantir una rereguarda coberta": "Una rereguarda neta de traïdors. No és un crim, no es una maniobra, si no un deure exigir tal depuració".

Més continguts de