Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

L'ARA regala cada dia els cartells que van fer servir l'art contra la guerra amb motiu del 75è aniversari de la contesa

Cartells per la llibertat

Els "soldadets del paper i de la tinta", com els descrivia la revista El Socialista l'octubre del 1936, van fer front a les bales de Franco amb cartells. La rotunditat de les imatges i la força de les paraules de cartellistes com Carles Fontserè, Josep Renau, Josep Subirats, Agulló i Martí Bas van fer la volta al món. En motiu del 75è aniversari de la Guerra Civil, l'ARA regalarà, a partir del diumenge 19 de juny, 11 cartells d'aquests artistes que formen part d'un dels conflictes més sagnants de la història del país. Pràcticament es pot resseguir la història de la Guerra Civil mirant atentament aquestes armes de paper: l'anarquisme, les crides a la unió de la classe treballadora, el caos dels primers mesos de l'esclat del conflicte, la transformació de les indústries civils catalanes en centres de producció de material bèl·lic, els Fets de Maig del 1937, la igualtat, les dones amb pistola i vestides de milicianes...

Moderns i efectius

Els cartells, sobretot els dels primers dies, van ser "l'obra espontània i directa dels artistes que des del primer moment van voler participar amb la seva tasca contra la reacció i el feixisme alçat en armes", escrivia Fontserè. L'artista català, que en els últims anys de la seva vida va maldar pel retorn dels papers de Salamanca , explicava que els cartells que "foguejaven des de les parets, van cridar l'atenció de l'escriptor britànic George Orwell, del corresponsal de guerra soviètic Ilya Ehrenburg i van inflamar la lírica del poeta català Agustí Bartra".

I és que el cartelllisme durant la Guerra Civil va ser l'eina més eficaç i contundent: "En aquell moment no hi havia televisió i el cinema tot just començava a arrencar, l'impacte visual va ser molt gran, el cartellisme era la forma de comunicació més moderna i efectiva als anys 30", explica l'historiador Andreu Mayayo. Franco, però, va voler que s'oblidés tot. Quan les tropes feixistes van entrar a Catalunya, es van dedicar amb acarnissament a arrasar amb tot el que havia generat la República. Molts cartells van sobreviure a aquest afany destructor amagats en magatzems, sota terra, en cases a la muntanya, a l'exili...

Amb la mort de Franco, les obres de Fontserè, Agustí Centelles i Josep Renau van començar a sortir a la llum. La rèplica del Pavelló de la República, a la Vall d'Hebron, aplega prop de 2.000 cartells de la República i la Guerra Civil. El seu valor no és només històric -és la documentació gràfica del conflicte-, sinó també artístic. La directora del Pavelló, Lourdes Prades, assegura que "els cartells del bàndol feixista no tenen ni la meitat de gràcia". Són retòrics, retrògrads i allunyats de qualsevol idea de progrés i innovació. Els cartells republicans, en canvi, són el reflex d'una República defensora de la modernitat en els àmbits social i cultural, que aspirava a assimilar els corrents més innovadors d'Europa.

La majoria d'artistes van optar per defensar la República. "La majoria de cartellistes catalans, quan va esclatar el conflicte, formaven part del sindicat de dibuixants i treballaven en empreses tipogràfiques col·lectivitzades", explica Prades.

Després de 36 anys a la clandestinitat, el 1977 molts europeus van poder veure els cartells de la República a la Biennal de Venècia. Ara, a partir del 19 de juny, els lectors els podran tenir a casa, gratis, comprant l'ARA . Cada làmina anirà acompanyada d'un comentari dels millors especialistes de la revista Sàpiens.

Més continguts de