Publicitat
Publicitat

Casa a Bunyola

Trobar-se en un lloc on només la construcció d'abans sap accedir fa tornar l'arquitecte a l'aprenentatge. El fet que no hi arribi més que un home a peu o una somera no ha estat mai cap obstacle. Aquella construcció atenia a la senzillesa, tant en la tria dels materials com en l'adaptació a la topografia. Cal entendre que no s'admira un paisatge contemplat, silenciós, com una pintura a través del fustam de les finestres, sinó que intervenir-hi és construir per a tota una comunitat de cases acostumades a compartir bancals, parets, patis, escales, terrasses…

La casa es deixa caure sobre els bancals per adaptar-se a la topografia. Un antic camí que feia servir el pagès per anar a la muntanya es converteix en replà, entrada i porxo de l'habitatge. El primer volum que ens trobem acull les zones comunes. Uns quants esglaons ens fan pujar al bancal de la dreta, on es col·loca un volum menor amb les dependències més privades. La dificultat, durant la construcció, van ser els 72 esglaons que hi ha en l'únic camí d'accés. Un carretó mecànic guiat per un sol home hi va pujar els blocs de termoargila i un helicòpter hi va portar el formigó.

Es van triar pocs materials i estandarditzats, com la termoargila, el formigó i la fusta. La termoargila és un bloc que respon molt bé a la necessitat portant i tèrmica: permet resoldre els elements verticals d'un edifici de poca altura amb una sola capa. La seva execució en la construcció del mur es fa amb quatre tipus de peces i el seu encadellat permet jugar col·locant els blocs en diferents posicions, fins i tot referint-les de diferents maneres.

El forjat s'ha construït amb biguetes pretensades i revoltons plans de ceràmica, molt comuns a Mallorca. La secció de la bigueta permet doblar les fileres de revoltons col·locant-ne una a la part superior per posar-hi posteriorment la capa de compressió, i una altra a la part inferior, amb la qual cosa es guanya una cambra d'aire i un espai per al pas d'instal·lacions.

El paviment consta d'un trespol de morter de 4 cm de gruix, sobre el qual s'espolsa superficialment ciment blanc per passar-hi després la plana de polir. Una vegada eixut s'hi fan diverses capes de poliuretà per impermeabilitzar-ho.

Les peces de fusta són de pi. Ara són els habitants els que acaben la casa i el seu entorn.

Més continguts de