CINEMA
Cultura 02/10/2011

Ángel Sala "Catalunya avui dia és una potència del gènere"

Identificat Ha dirigit onze edicions d'un festival que entén perfectament. Abans de treballar-hi va ser-ne un espectador assidu Futur Fins que no s'acabi el Festival no es plantejarà si segueix al càrrec

X.s.
2 min
Ángel Sala, director de les últimes 11 edicions del Festival de Sitges.

Quin valor té per al Festival inaugurar amb una pel·lícula en català?

És un símptoma de normalitat. Ja hem inaugurat altres vegades amb pel·lícules catalanes, aquesta és la primera que també és en català. Catalunya és avui dia una potència del cinema fantàstic, s'està fent molt bon cine de gènere.

Com és que la pel·lícula s'exhibeix en versió original i doblada?

És un acord que hem fet a moltes bandes. Per a la distribuïdora era important que la pel·lícula es projectés en versió castellana, i nosaltres no volíem prescindir de la versió original. La solució final deixa a tothom satisfet.

Diries que el cine fantàstic nacional ha sortit de l'ombra definitivament?

Sí. Després d'un llarg procés que culmina el 2007 amb l'èxit de REC i El orfanato , la mentalitat del públic ha canviat. Ara tothom té ganes de veure la nova pel·lícula de Juan Antonio Bayona i de Paco Plaza... I qui sap, potser més endavant també la nova pel·lícula de Kike Maíllo.

I quin paper hi ha jugat el Festival?

Jo diria que un paper aglutinador, perquè ha facilitat que aquests autors compartissin experiències. Tan importants són les pel·lícules com les nits al Melià o passejar pel carrer Sant Sebastià després de les projeccions comentant la jugada. El Festival no és només un aparador del cinema fantàstic, sinó un espai de debat i reflexió sobre el mateix gènere.

Un any més, la programació és gegantina. Més de 160 títols.

Sitges és un festival atípic. No és un festival mesurat, com tants d'altres, sinó una gran sala de visionat de tot el que es fa avui dia en el cine fantàstic. El que passa és que la producció actual del gènere és molt gran. Aquest any s'han quedat fora de la programació entre 20 i 30 títols molt interessants que, per diverses raons, no podem projectar. En algun moment has de dir prou.

Quines serien les teves recomanacions?

Tinc debilitat per la secció Noves Visions -que cada any té més adeptes-, en la qual hi ha títols de directors com Tsukamoto i Koreeda, documentals excepcionals i films d'autors desconeguts amb molt futur. A totes les seccions hi ha films que a priori no criden gaire l'atenció, però que estan molt bé; a Secció Oficial, per exemple, Trabalhar cansa, Bellflower i La mujer del eternauta .

En quin punt es troba el procés judicial pel cas d' A serbian film ?

En mans de la justícia. I mentre sigui així, no volem fer cap declaració. El Festival segueix endavant amb tota normalitat.

Diria que el model de Sitges en surt fins i tot reforçat?

Sí, potser sí. Hem rebut molt suport de les institucions, que han entès molt bé que la nostra vocació no és provocar.

Ha estat el seu any més difícil com a director?

No, de fet ha estat un dels més tranquils. L'anterior sí que va ser molt dur, per una sèrie de qüestions que ja hem resolt, i per rematar-ho, la polèmica. Però aquest any portem molt bé els temps de preparació, tot està molt ben lligat.

stats