RECONEIXEMENT A LA TRAJECTÒRIA
Cultura 15/06/2011

"Fem de Catalunya un país d'integració"

Josep Lambies
2 min
La família manent amb muriel casals Per problemes de salut i per falta de veu, Albert Manent va delegar en el seu fill Jordi la lectura del parlament, després que Muriel Casals li fes entrega de l'estatueta d'Ernest Altés. En acabar el discurs, els aplaudiments van ploure sobre el gran homenatjat de la nit, que esperava assegut en una butaca.

Barcelona"E l Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que amb tant de goig he rebut, constitueix un exemple de la santa continuïtat que predicava un dels mestres noucentistes a la primeria del segle XX". Així és com Jordi Manent començava a llegir el parlament del seu pare Albert, l'homenatjat de la nit, que per problemes de salut seguia el discurs assegut en una butaca de vímet, amb un bastó entre les mans. Però les circumstàncies no van impedir que les paraules -si bé no la veu- de l'historiògraf, poeta i narrador arribessin a tot l'auditori del Palau de la Música, que va escoltar amb silenci sepulcral, carregant energies per als aplaudiments. Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, somreia fent companyia al seu convidat i sentint encara les ovacions que el públic li havia dedicat quan va demanar la independència de Catalunya.

Aquesta va ser la culminació d'un acte que va començar a un quart de nou del vespre, sota la immensa cúpula de vidre de l'edifici de Domènech i Montaner. Des de les primeres files de la platea, el president de la Generalitat, Artur Mas, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i quatre consellers observaven expectants un cant a la catalanitat en tota regla. Abans que Casals fes entrega de la famosa escultureta d'Ernest Altés que l'any passat va recollir Jaume Cabré, els feligresos d'Òmnium van escoltar les gloses de Pilar Garcia, presidenta del jurat, de Xavier Polo, fundador de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, i de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, ruixat amb el carisma de sempre. I, entre pregó i pregó, van degustar una col·lecció d'entremesos escènics en honor al premiat.

Les arrels d'una cultura

"És més important consolidar els nuclis existents que anar creant noves tribunes culturals o de catalanització", apuntava Manent en un escrit optimista i esperançador. "Més enllà de la immediatesa que ens pot desorientar, cal mirar vers el passat i tenir una visió no esbiaixada del present". Albert Manent va fer els honors obligats a les arrels de la cultura que tant l'han nodrit i que ara pot dir, amb total seguretat, que l'han fet arribar lluny. Mencions a la sang noucentista que també circulava per les venes del seu pare, i que reuneix noms fonamentals de la història de Catalunya com Josep Carner o Carles Riba, passant per l'historiador Jaume Vicens Vives.

No és que el premiat s'aferrés amb capritx a un passat gloriós. L'inventari dels grans de l'últim segle va ser una munició de luxe per disparar uns quants missatges encoratjadors. "Un eclesiàstic eminent i militant del catalanisme, Joan Carrera, em deia que l'obsessió per la hipercrítica ens fa molt mal", etzibava. "No creem frustració. Cal fomentar la il·lusió per fer de Catalunya un país d'integració i que té el noble orgull de proclamar-se gresol de nouvinguts". Com deia l'homenatjat, la frustració no serveix per a res. I, en canvi, és bo recrear-se en l'esplendor dels novel·listes, poetes, prosadors, periodistes, actors de teatre, estudiosos de la llengua, la literatura, la història i tants altres "que cohesionen la solidesa d'un país". Mentre Albert Manent deixava l'escenari per una de les portes laterals, agafat al braç del seu fill amb una mà i empunyant el bastó amb l'altra, encara devia sentir amb un somriure com el públic entonava a l'uníson els primers versos d' Els segadors : "Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena".

stats