Catalunya reivindica Carmen Amaya

Barcelona.Carmen Amaya deia que havia après a ballar amb la música de les ones. Nascuda el 1913 al Somorrostro, un barri de barraques aixecat a les platges de la Barceloneta, també explicava que les cames se li havien fet tan fortes perquè de petita no jugava a nines sinó que corria per la sorra i nedava al mar. Amb poc més de sis anys va debutar al cafè 7 Portes i es va convertir en la bailaora catalana més universal. Ni va anar a l'escola ni a cap acadèmia de ball, però va revolucionar el flamenc amb un estil irrepetible.

Amaya va començar a convertir-se en mite a l'Exposició Universal del 1929, en un escenari del Poble Espanyol de Montjuïc. Era una gitana molt menuda però tenia una gran força i una mirada intensa: l'anomenaven La Capitana. Aviat tothom va començar a parlar d'ella. No tenia ni trenta anys quan va començar una gira que duraria onze anys per l'Amèrica Llatina i els Estats Units. El president Roosevelt, Chaplin, Garbo, Churchill, Fred Astaire o Orson Welles es convertirien en devots admiradors seus.

Aquest 2013 es compleixen cent anys del seu naixement i cinquanta anys de la seva mort a Begur, a la casa al costat del mar que sempre havia somiat. Va morir després d'una llarga malaltia: tenia els ronyons d'una nena petita. Per recordar-la, durant tot l'any diferents institucions han organitzat des d'exposicions fins a espectacles de dansa, música i teatre, passant per festes populars i cicles de cinema. Amb l'Any Carmen Amaya, la Generalitat vol reivindicar l'aportació d'una gitana que es considerava catalana i es delia pel pa amb tomàquet.

El triangle d'or flamenc

"Barcelona no només té un Quadrat d'Or amb edificis modernistes sinó que també té un Triangle d'Or del flamenc", reivindica el comissari de l'Any Carmen Amaya i futur director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí. "Barcelona va ser una important capital del flamenc i amb aquesta commemoració no només volem reflexionar sobre la singularitat d'una figura única del flamenc sinó també sobre la seva aportació al patrimoni cultural català. Sense la cultura gitana ni Nonell hauria pintat els seus quadres ni Espriu hauria escrit Primera història d'Esther ", afegeix Albertí.

A principis del segle XX a Barcelona hi va arribar a haver fins a mig centenar d'escenaris on s'oferia flamenc. Era, després de Madrid, la ciutat amb més locals i activitats flamenques. Festivals i espectacles acollien els millors artistes del gènere. L'aparició d'Amaya va ser una autèntica revolució. Un altre bailaor , Antonio Gades, deia que quan l'havia vist ballar no havia pogut articular paraula. "Carmen Amaya porta el flamenc de ser un art familiar, privat, a ser un art d'exhibició, públic", conclou Albertí. "Estic emocionat, feia més d'un any que batallàvem perquè es pogués celebrar l'Any Carmen Amaya", diu el fundador del Taller de Músics, Lluís Cabrera. El programa -que no té pressupost assignat- està farcit d'activitats i no està tancat. "L'Any Carmen Amaya és un homenatge fet amb la intenció que tothom pugui adherir-s'hi amb les seves activitats", remarca el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.