El Macba recupera el llegat del Centre Internacional de Fotografia Barcelona
El museu organitza una exposició formada per 600 imatges i publica un llibre per recordar l'activitat d'aquesta institució, pionera a l'Estat en el camp de la fotografia durant la Transició
BarcelonaEl Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (CIFB) va ser una institució pionera a l'Estat en el seu camp. Entre el 1978 i el 1983 va funcionar com a escola de fotografia, sala d'exposicions, biblioteca, cineclub i bar en ple Raval, al número 11 bis del carrer Aurora, i es va convertir en una entitat clau de la fotografia durant la Transició. Els mural que Arranz Bravo i Bartolozzi van fer a la façana de l'edifici, amb els retrats d'algunes figures clau de la història de la fotografia, recorden encara avui la seva existència. A partir de demà, el Macba recupera el seu llegat amb l'exposició Centre Internacional de Fotografia Barcelona 1978-1983. L'ànima del CIFB va ser el fotògraf Albert Guspi (1943-1985), que també va ser el responsable de la galeria Spectrum, la primera galeria comercial de fotografia d'Espanya, que va obrir les portes el 1973 a Barcelona. Entre els fotògrafs que va participar en el CIFB hi ha professionals que al llarg dels anys han sigut clau en la creació de la imatge de Barcelona, com ara Humberto Rivas, Lluís Casals, Manel Esclusa, Manolo Laguillo o Ferran Freixa.
El 22 fotògrafs representats a l'exposició van formar part del CIFB com a professors o com a estudiants. Autors com Enric Aguilera, Miquel Arnal, Jesús Atienza, Anna Boyé, Pep Cunties, Esteve Lucerón, Xavier Martí, Eduard Olivella, Lucho Poirot, Jordi Pol, Jordi Sarrà, Eduardo Subias, Josep Tobella i Mariano Zuzunaga van capturar amb les seves càmeres la vida quotidiana de la Barcelona d'aquells any, prèvia a la gran renovació urbana dels anys vuitanta.
L'exposició, formada per 600 imatges –263 còpies d'època i 310 diapositives– està estructurada en tres àmbits. El primer acull instantànies del Barri Xino i la Rambla i els seus habitants, d'altres del barri de barraques de La Perona, llocs perifèrics com el port, Montjuïc o l'escorxador de la plaça Espanya. El segon àmbit està dedicat a la projecció de diapositives sobre l'antic Hospital Mental de la Santa Creu, realitzades per Jesús Atienza, Pep Cunties i Eduardo Subías–, tal com es va presentar en públic el 1980, acompanyada de la música de piano de Mariano Zuzunaga, pianista a més de fotògraf. A la darrera part de la mostra s'hi poden veure imatges de boxa, lluita lliure, dels espectacles del Molino, dels transsexuals al Carnaval de Sitges, d'Ocaña maquillant-se durant els Carnavals del 1978 i el 1979. Aquestes imatges representen el paper clau de les subcultures –en particular la gai i la transsexual– en l'emergència de nous comportaments socials durant la Transició.
Amb motiu de l'exposició el Macba ha publicat un llibre a més de les imatges conté, també, entrevistes i testimonis de molts dels fotògrafs participants. Els documents exposats, molts d'ells inèdits, estaran a disposició dels investigadors al centre de documentació del museu.
