Publicitat
Publicitat

DESPRÉS DE LA BIENNAL DE TEATRE DE VENÈCIA (I)

Nick Ormerod i Declan Donnellan fan de l'espai escènic un lloc per reproduir la vida

Cheek by Jowl: l'escenografia al servei de l'actor

La Sala de les Columnes de Ca Giustinian, el palau que ocupa la Biennal de Venècia al costat del Gran Canal, és un volum imponent. Un aristocràtic decorat, pintat de fals marbre. Ficció arquitectònica perfecta perquè durant una setmana desfilin entre els seus estucs una selecta representació dels escenògrafs que han col·laborat a construir la personalitat escènica de Luca Ronconi, Christoph Marthaler, els britànics Cheek by Jowl, Thomas Ostermeier (Schaubühne de Berlín) o els americans The Wooster Group. Una complicitat creativa invisible per a l'espectador, sovint convençut que el teatre és un assumpte que es resol entre l'autor, el director i els actors. Però el gran teatre també neix de l'espai imaginat perquè es produeixi el miratge d'una realitat alternativa, encara que sigui un espai en aparença buit. Absència que fa anys que fascina Peter Brook.

Nick Ormerod es presenta com un etern actor vocacional, reticent a descobrir els arguments que guien les seves escenografies, i acompanyat per Declan Donnellan. Junts formen el nucli artístic històric de Cheek by Jowl. Malgrat les seves reticències -cal protegir la seva obra de l'academicisme que els assetja després d'una conferència-, les paraules repartides entre un i altre acaben construint una nítida visió del seu concepte escènic: tot al servei de l'actor.

"No tenir un teatre propi -explica Donnellan- ens ha obligat des de sempre a pensar amb modèstia el desplegament escenogràfic". Un ascetisme que en realitat serveix per justificar un espai que funciona sobretot com a superfície per ancorar l'experiència generada en el període d'assajos. "Durant el procés de construcció d'una obra -continua Donnellan-, els intèrprets carreguen l'espai d'energia. L'important és traslladar aquesta electricitat a l'escenari". "Crear l'entorn adequat -prossegueix Ormerod- perquè la vida que ha sorgit durant els assajos es generi de nou davant el públic. Si aquesta vida neix en un espai buit no té sentit modificar l'entorn".

Donnellan recorda: "Quan vam començar, el text era el centre del nostre treball teatral. Un punt de vista creatiu molt anglosaxó. Però amb el temps hem arribat a la conclusió que el que realment important és l'acció, l'essencial és el que es fa, no el que es diu. Més que la història, l'important és l'experiència". Un concepte que requereix un escenari gairebé verge. "Mai acabem definint l'espai en què es produeix aquesta vivència tan semblant a la realitat. És l'intèrpret qui el completa. Als actors els dic que no pensin en el personatge sinó en l'espai que ocupen. Més que perdre's en el seu interior, cada actor ha de trobar el seu lloc, fixar la seva posició al món".

La concepció de la interpretació que prima l'estar per sobre del ser -defensat igualment per mestres com John Guilgud o David Mamet- també repercuteix en la relació que estableix l'espectador amb l'escenari. Per Ormerod, "la nuesa escènica activa la imaginació del públic". Per facilitar aquesta complicitat és interessant crear un espai compartit, mantenir la consciència de conviure en un teatre. Les seves escenografies mai oculten la personalitat de la sala on actuen. I afegeix Donnellan: "És essencial que aquest espai sigui de proporcions humanes, que permeti i promogui el contacte entre el públic i l'actor, fins i tot incentivi la lluita per captar l'atenció de l'espectador. Un lloc que generi intimitat, que serveixi de refugi a un món cada vegada més abstracte, més virtual. Tot és vàlid -fins i tot l'ús de la més sofisticada tecnologia- mentre no s'interposi en aquesta fràgil relació".

Des d'aquesta radical defensa del que és essencial, la disposició d'unes senzilles cadires (segurament les mateixes que es van utilitzar durant els assajos) es converteix en un acte de dramatúrgia. Des d'aquest punt marcat per un simple element d'attrezzo es construeix tota la veritat d'un personatge.

Més continguts de