Publicitat
Publicitat

EL CINEMA CATALÀ A LA GALA DELS OSCARS

Xavier Mariscal i Fernando Trueba presenten el film a l'Acadèmia de Hollywood amb la resta de candidats a la millor pel·lícula d'animació

'Chico i Rita', camí de l'Oscar

Diumenge a la nit se sabrà si Chico i Rita guanya l'Oscar a la millor cinta d'animació. Fernando Trueba i Xavier Mariscal van defensar el seu homenatge al jazz llatí a la seu de l'Acadèmia a Los Angeles.

Potser ha sigut l'exquisida música de Bebo Valdés o el fet que els membres de l'Acadèmia de Hollywood tinguessin ganes de reconèixer un film animat no dirigit a la canalla. Potser han estat els dissenys originals de Xavier Mariscal o que el nom de Fernando Trueba no és precisament nou quan parlem dels Oscars. Sigui com sigui, Chico i Rita ha aconseguit una nominació com a millor llargmetratge d'animació, arribant a desbancar fins i tot pesos tan pesants com Pixar i el seu Cars 2 i deixant l'estudi rei de la producció animada sense nominació per primera vegada des de la creació d'aquesta categoria.

Visiblement il·lusionats, Trueba i Mariscal es van acostar dijous al vespre a la seu de l'Acadèmia a Beverly Hills per celebrar la nominació amb la resta de cineastes reconeguts en l'apartat de millor film d'animació, en un moment en què tots se sentien encara guanyadors.

"L'origen d'aquesta pel·lícula va ser la nostra amistat -va explicar Trueba amb un anglès força més fluid que el del seu col·lega-. Volíem treballar junts. Ell és un pintor, dissenyador i il·lustrador. Jo sóc un cineasta. Què podíem fer junts? Una pel·lícula d'animació. Ell, a més, feia temps que tenia aquest somni de fer una pel·lícula que fos molt gran, però per a mi va ser la primera experiència en aquest camp. Vam pensar en aquelles coses que compartim: l'amor per Cuba i per la seva música i cultura, l'amor pel jazz, per Nova York. I vam acabar fent una pel·lícula en què hi vam posar tot això".

Mariscal, que sovint es va dirigir al seu company en castellà per preguntar-li com explicar una determinada cosa en anglès, va començar la vetllada confessant la seva manca de coneixement de la llengua, que segons ell va aprendre gràcies als Beatles, però va acabar fent-se entendre i arrencant moltes rialles entre el públic assistent.

"Ens agraden la música, Nova York, l'Havana i Las Vegas, i volíem compartir aquestes coses meravelloses amb milions de persones", va explicar Mariscal, afegint que, malgrat les bones crítiques, l'acollida comercial de la pel·lícula no ha sigut tan bona com ell hauria volgut i que és difícil trobar un mercat per a un film d'animació per a adults.

Pel que fa als reptes a l'hora de tirar endavant un projecte d'aquestes característiques, els dos artistes van destacar coses diferents. Per a Trueba el més difícil a l'hora de produir Chico i Rita van ser les inevitables esperes. "Vam estar esperant fins que vam trobar els diners. I després, un cop ja havia començat la producció, havíem d'esperar per a cadascun dels plans. Després de fer tota la feina de dibuix de storyboard , la música i les veus, per fi va arribar el primer pla sencer i durava només cinc segons. Jo estava feliç -va dir Trueba- i vaig preguntar a l'equip quan tindrien el següent pla. Em van dir que al cap d'un parell de mesos. Així que vaig passar-me dos mesos mirant aquells primers cinc segons".

Per a Mariscal, les dificultats van consistir a definir l'estil i el to adient per a la història i triar la paleta de colors que definiria cada ciutat. "Em va fer molt feliç veure com gent de les Filipines, Hongria, França, Madrid, Barcelona i Rio de Janeiro podien treballar plegats en equip. I és que, si vaig aprendre alguna cosa d'aquesta experiència, va ser a treballar amb un equip molt gran. Sentia com si només tingués una mà i la resta de gent a l'equip fossin l'altra mà. Una mica com si fóssim un grup de gent amb limitacions treballant plegats. I això és molt bo. M'agrada molt la gent que treballa en animació", va reconèixer Mariscal. El dissenyador va afegir que va riure molt amb el seu equip i va destacar alguns dels bons moments d'aquesta experiència: "Fer animació és meravellós perquè pots fumar bona marihuana". Dificultats i anècdotes a banda, Trueba va reiterar que continua considerant-se completament ignorant en el mitjà de l'animació, però que li agradaria repetir-hi, ja que s'ha adonat que algunes històries s'expliquen millor així que de cap altra manera.

Recordant Billy Wilder

Durant l'acte va haver-hi temps per rememorar el discurs d'agraïment que Trueba va fer fa vint anys en rebre l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera per Belle Époque . "M'agradaria creure en Déu per poder agrair-li aquest premi, però només crec en Billy Wilder. Gràcies, senyor Wilder", va dir aleshores Trueba.

El cineasta madrileny, que dijous va bromejar sobre el fet que quan va fer aquell discurs era molt jove, va recordar que Wilder el va trucar l'endemà de la cerimònia. "Em va demanar: «Fernando, per què has dit això? Ara la gent em veu pel carrer i fa el senyal de la creu»", va explicar Trueba.

Més continguts de