Chus Martínez: “Si un artista provocador suposa un risc, està molt bé que Catalunya l’assumeixi”

PalmaChus Martínez (la Corunya, 1972) és una personalitat influent i prestigiosa del món de l’art contemporani. Exconservadora en cap del Macba (2008-2011), actualment té la màxima responsabilitat a l’Institut d’Art de l’Acadèmia d’Art i Disseny FHNW de Basilea. També és la comissària del pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia, que se celebrarà al maig. I, tot i que està tan ocupada, no ha dubtat d’estar-se quatre dies a Palma per donar suport als artistes més joves a qui el Govern Balear ha retirat el suport.

Per al Pavelló de Catalunya a Venècia va optar per escollir un cineasta de tot just 40 anys, Albert Serra, amb un llenguatge innovador. Per què Albert Serra?

La seva obra m’atreu perquè no és moderada, té frescor i intel·ligència i, a més, perquè assumeix cada treball amb una gran ambició i arrogància, en el sentit de gosadia, no d’altivesa. També m’interessa el fet que no mira el que es fa fora del país per fer-ho ell, però hi està alerta i no amaga els seus referents. A més, és un plaer treballar amb ell. Ja ho havia fet al Macba i també a la Documenta de Kassel. Respecte de l’edat, diria que és un artista d’una generació intermèdia, que quasi sempre és la que ho té més difícil, perquè és quan encara no s’ha consolidat del tot, ni en el mercat de l’art ni en el reconeixement internacional, i tampoc desperta l’interès d’allò que acaba d’emergir.

¿No hi ha gent que pugui recelar de la provocació que és inherent al cinema d’Albert Serra?

En principi, quan parlava d’Albert Serra per a la Biennal d’Arts Visuals, la gent em mostrava desconfiança. La desconfiança és el que la gent sol manifestar davant de veure qualsevol obra que no entra en els cànons que ja té assimilats. No hem de desconfiar-ne, hem de ser generosos amb el que suposa un risc. Per representar Catalunya a la Biennal s’ha elegit un projecte amb un artista que és provocador. Bé, doncs si un artista provocador suposa un risc, està molt bé que Catalunya hagi decidit assumir-lo. Tots volem que surti bé, i segurament hi sortirà. Treballem perquè sigui així. Però, si no hi surt, ho hauríem de tornar a provar, tornar a assumir el risc, tantes vegades com faci falta, perquè només així poden sortir coses extraordinàries.

Per on anirà el discurs? Què vol dir La singularitat, que dóna títol al projecte?

M’he compromès a no dir res ni del discurs ni del format. La singularitat és una manera d’abraçar-nos al fet de la representació de la imatge i la comunicació en l’actualitat. Si al segle XX hem conegut el pas de la cultura informacional a la digital, al segle XXI afrontem la tecnologia de manera més orgànica. Volia explorar el gran canvi en la representació de la imatge en aquests dos segles. I volia fer-ho amb Albert Serra, que té un discurs fort i una gran preocupació estètica.

Deixi’m provocar-la: ¿un cineasta no hauria d’estar en una biennal de cinema?

Al cinema, com també a la literatura o a la música, s’estan fent experiments sensacionals que difícilment entren en els canals habituals. Les formes de consum cultural s’han tornat molt conservadores, i l’art, que és una mare generosa, ha arreplegat totes les obres que la gent no anirà a veure a una sala de cinema, i ho ha fet per fer possible aquests experiments que, molts d’ells, poden acabar influint el cinema, diguem-ne, més comercial. No entendre aquestes expressions més experimentals no vol dir que no ens hi afiliem, ni tampoc que no hi estiguem a prop. De fet, en aquests moments, la societat està més a prop que mai dels experiments que fan els artistes de qualsevol àmbit.

Sovint es posa la crisi econòmica com a motiu per reduir el suport públic a la cultura. Què en pensa?

La crisi econòmica té molt a veure amb la manera d’invertir. No hi haurà creixement econòmic sòlid si no s’inverteix en cultura, és innegable. L’art, com qualsevol altra expressió de la cultura, ens aporta una manera d’articular un discurs davant la crisi. Si tenim cultura estem més ben preparats. La cultura ens aporta una mirada especial i uns referents.