Publicitat
Publicitat

'The Master', el complex film de Paul Thomas Anderson, il·lumina Venècia

La Cienciologia desperta la Mostra

Després d'unes jornades força discretes pel que fa a la qualitat dels films, la Mostra va oferir ahir un dels plats forts d'aquesta edició: The Master , la nova pel·lícula de Paul Thomas Anderson. Les raons per a l'enorme expectació que ha despertat el film s'han de buscar tant a la seva nòmina actoral -el repartiment està liderat per Joaquin Phoenix i Philip Seymour Hoffman- com al seu rerefons històric i ideològic: The Master ofereix una visió crítica del fundador de l'Església de la Cienciologia, L. Ronald Hubbard. Preguntat ahir sobre la qüestió a la roda de premsa del film, Anderson va admetre que no està familiaritzat amb "el funcionament actual de la Cienciologia, però sí amb els seus orígens". "Amb aquesta pel·lícula, que és una obra de ficció, volia aprofundir en aquell període", explicava.

The Master ens transporta a uns Estats Units marcats per les ferides de la Segona Guerra Mundial, un període d'il·lusions i incertesa en què el jove Freddie Quell (un esquelètic, encorbat i histriònic Phoenix) no aconsegueix readaptar-se a la societat després de servir la marina. Condemnat a l'ostracisme pel seu caràcter erràtic i impulsiu, el Freddie troba refugi entre els membres de la Causa, un culte liderat per l'autoanomenat Mestre Lancaster Dodd (Hoffman), que afirma que ha trobat un mètode per a la curació de traumes i malalties mitjançant unes sessions d'hipnosi que transporten els seus pacients a vides anteriors.

The Master és l'obra més complexa de la carrera d'Anderson, director de films com Magnòlia (1999) i There will be blood (2007). La pel·lícula conté molts dels temes recurrents de la seva filmografia -famílies adoptives, un cert primitivisme masculí, la figura del pioner enfrontat a l'ordre social-, però aquí l'enèrgica determinació que propulsava els seus anteriors films és substituïda per un cert llanguiment narratiu i existencial que culmina en el personatge del Freddie: un jove abatut i alcoholitzat que troba una ànima afí en el Mestre, però que alhora és incapaç d'assumir els manaments de la Causa.

Bèsties salvatges

El turbulent procés d'adoctrinament del Freddie -que batalla de manera brutal contra la seva falta de fe- conforma el millor segment de The Master , un film el·líptic i esquiu que es recorda com un malson febril. "Els protagonistes són com bèsties salvatges -va explicar ahir Hoffman-, i penso que tots tenim alguna cosa d'animal a dins. Potser ens agradaria anar pel món cardant amb tothom o menjant merda, però no pot ser. Aleshores busquem un mestre que ens ajudi a amansir la bèstia".

The Master es va projectar a la Mostra en el seu format original de 70 mm, un tipus de fotografia gairebé obsolet: l'última pel·lícula rodada en aquest aparatós format va ser Hamlet (1996), de Kenneth Branagh. "Vaig decidir rodar-la en 70 mm perquè em va agradar la textura -va dir Anderson-, però no imaginava que ens portaria tants problemes: la càmera se'ns va trencar diversos cops i feia un soroll terrible, que, de fet, se sent en algun moment de la pel·lícula". El resultat visual és espectacular, malgrat que sorprèn que, en comptes d'apostar per un registre més èpic, Anderson es decanti per un intimisme de primers plans: com si els rostres dels actors fossin autèntics paisatges.

Més continguts de