Acrobàcies de mil milions de dòlars
Durant el 2011, Cirque du Soleil facturarà 713 milions d'euros, més de cent milions més que l'any passat. La companyia encara no ha perdut mai diners en un espectacle, tot i que la inversió ronda els 35 i els 40 milions d'euros
Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } Música d'Elvis, dels Beatles o de Michael Jackson, llums de colors i acrobàcies impossibles: des de Quebec, el Cirque du Soleil s'imposa a tot arreu: de Las Vegas a Macau. Tot és màgia en aquesta companyia de circ, fins i tot la seva facturació: durant el 2011 arribarà a l'astronòmica xifra dels mil milions de dòlars (713 milions d'euros).
Entre el music-hall i l'espectacle de carrer, Cirque du Soleil, la companyia de circ més gran del món, va ser fundada el 1984 per Guy Laliberté. Devorador de foc i empresari visionari, Laliberté manté el 80 per cent de la companyia, mentre que el 20 per cent restant és propietat de la promotora immobiliària Dubai World.
Cirque du Soleil, que va reportar uns ingressos de 606 milions d'euros el 2010, superarà els 700 milions durant aquest any, segons el seu president i director general, Daniel Lamarre. Serà gràcies a tres nous espectacles, un sobre Michael Jackson, que començarà a Mont-real, i un altre, Iris, sobre la història del cinema, que es traslladarà a Los Angeles.
Els riscos, no obstant això, segueixen sent importants: “La preparació d'un espectacle costa entre els 35 i els 40 milions d'euros", explica Lamarre, i ha de mantenir-se deu anys per ser rendible. Però Cirque du Soleil encara no ha perdut mai diners en un espectacle i el retorn de la inversió varia entre el 25 i el 30 per cent, depenent de les actuacions.
"És un bon negoci", diu el cap d'aquesta empresa que compta amb 5.000 empleats de 49 nacionalitats, repartits entre la seu central de Mont-real i els 17 espectacles permanents que la companyia té arreu del món, des de Las Vegas a Tòquio.
Però també hi ha ombres en aquesta història d'èxit radiant: els artistes del Cirque només signen contractes de durada determinada, cosa que no els permet d'unir-se a un sindicat. I les seves condicions de treball estan envoltades d'una gran discreció.
"El circ és una indústria cultural puixant al Quebec, per descomptat," va dir Michel Beauchemin, director general de l'Associació de Professionals de les Arts Escèniques de Quebec (APASQ), que reuneix i representa els professionals de l'escenografia, vestuari, il·luminació i accessoris. "Però les condicions de treball estan lluny de ser les ideals, si més no pels rumors que corren pel gremi".
"La informació és una mica enganyosa", respon Renee-Claude Menard, portaveu en cap de Cirque du Soleil. "Tenim més de 1.500 artistes i tenen contractes renovables. Tanmateix, la nostra taxa de rotació de personal és molt baixa, del 20 per cent, i majoritàriament està relacionada amb una lesió o un canvi de carrera”. De fet, cap queixa s'ha registrat recentment, i el Cirque du Soleil ofereix oportunitats per als professionals del circ inigualables.
Una de les claus per a l'èxit empresarial és la seva oferta diversificada. Cirque du Soleil té set espectacles permanents només a Las Vegas, incloent-hi Love, amb música dels Beatles, que va ser llançat el 2006 i que omple deu vegades a la setmana una sala de 2.000 seients. Altres espectacles es troben en exhibició permanent a Orlando, Florida, Macau (Xina) i Tòquio.
Hi ha també xous itinerants en carpa, que han d'arribar als 100.000 espectadors per ciutat per ser rendibles, o en recintes esportius, que comencen a donar diners a partir de les 10.000 o 15.000 entrades venudes.
