Colpidors drames sobre pobles que s’odien
BarcelonaUn doble programa -que no programa doble- sobre l’odi entre pobles. Dues obres de l’italià Stefano Massini sobre els eterns conflictes entre Israel i Palestina i Rússia i Txetxènia.
Dona no reeducable és un text sagnant, colpidor, sobre les cròniques i entrevistes amb soldats, coronels i habitants txetxens d’Anna Politkóvskaia. La periodista, assassinada a Moscou pel terrorisme d’estat, retrata la ignomínia de l’ocupació i les dificultats per informar en un territori on la veritat està permanentment ultratjada. L’obra de Massini recorda un reportatge periodístic d’alt nivell literari amb acurades i terribles descripcions dels horrors que presencia Politkóvskaia. Però el millor sens dubte és com transmet la passió de la periodista pel seu ofici, el compromís per revelar la veritat. Míriam Iscla fa un treball esplèndid, emocionant. L’actriu ha fet seu el caràcter de la periodista, ha entrat en el moll de l’os del que era la seva raó de viure i esdevé una sensacional mèdium que ens explica i viu els fets en primera persona del singular, mirant-nos als ulls. Una funció imprescindible, per més que en sortim horroritzats.
A CrecEnUnSolDéu tres dones mostren la quotidianitat en el laberint de violència de Gaza. Es tracta d’una estudiant de 20 anys que es prepara per ser màrtir, una professora jueva que refusa l’integrisme i una soldat de l’exèrcit nord-americà destacada en missió de pau. Tres vides alienes que, no obstant, coincidiran perquè, com en una tragèdia grega, al final s’imposa la fatalitat.
La funció se’ns presenta com un monòleg estàtic en què Rosa Maria Sardà interpreta els tres personatges amb una alternança dinàmica. Sens dubte un tour de force impressionant per a l’actriu, que exhibeix contenció en els fragments més narratius i demostra la seva gran categoria en els -menys abundants- moments emotius.
