TEATRE
Cultura 20/05/2012

Complicité torna a meravellar amb el festí demoníac de Bulgàkov

Juan Carlos Olivares
2 min
Els actors de Théâtre de Complicité aconsegueixen un remolí d'imatges amb els seus propis cossos, uns recursos escènics austers i projeccions de vídeo.

MADRIDHi havia una vegada una companyia de teatre britànica de ressonàncies afrancesades que va meravellar una ciutat que tenia l'única finestra al món entre les parets industrials del Mercat de les Flors. Théâtre de Complicité. Un ja llunyà 1993 va transformar el món oníric de Bruno Schulz en un viatge teatral que violava les lleis de la natura, del temps i de l'espai. Simon McBurney i la seva dotada tropa d'actors i tècnics tornaria a sorprendre el públic local amb The three lives of Lucie Cabrol , Mnemonic i A disappearing number . Cap d'aquestes, però, va superar la revolució estètica que va arribar amb The Street of Crocodiles.

Cap més obra, fins fa pocs dies. En una altra ciutat l'espectador es va trobar amb la seva versió teatral d'un text que el sentit comú desaconsellaria portar a un escenari: El mestre i Margarida de Mikhaïl Bulgàkov. Aquesta lògica ja la van menysprear fa anys Xicu Masó, Pep Tosar i Xavier Albertí, i ara ho ha fet Complicité amb uns resultats igualment extraordinaris. Aquesta fita de la literatura russa del segle XX deu amagar un sortilegi que transforma una prosa que només obeeix a la imaginació en pura fantasia teatral. Les posades en escena d'aquesta novel·la representen la revenja d'un autor que va morir sense entendre per què havia perdut el favor de Stalin i per què no li permetia emigrar per tornar a respirar com a escriptor, i la d'un text irreverent que va ser mutilat i condemnat a una letargia clandestina. Sobre aquesta malaltissa (no) relació, Juan Mayorga va escriure Cartas de amor a Stalin .

El mestre i Margarida és una obra fascinant que viatja entre el Moscou més tenebrós de l'estalinisme i el Jerusalem de Ponç Pilat. Satanàs -acompanyat de la seva cort- aixecarà amb les seves arts nigromàntiques un pont entre els segles per salvar-se d'un ateisme que en negar l'existència de Déu qüestiona la del dimoni. Amb l'arribada del senyor de les mosques a l'atemorida metròpolis i el seu laberint de delators i sospitosos, víctimes i botxins, la ciutat entra en una espiral d'un horror sarcàstic i sobrenatural del qual sorgirà una història de pietat, fe i sacrifici per amor.

Escenaris separats per milers de quilòmetres o anys, personatges decapitats, al·lucinats, invisibles, voladors; hipnosis col·lectives, balls d'ultratomba i cavalls solcant el cel. Aquests són alguns dels reptes que posen a prova la il·limitada capacitat evocadora de la companyia britànica. El seu teatre arrossega el públic pel vertigen d'una successió d'imatges creades amb els mínims mitjans. Hi ha projeccions, sí, però també la simple presència d'un cos pot materialitzar un tramvia en trajectòria de xoc, l'hort de Getsemaní o una bacanal presidida per una deïtat hindú. Un festí teatral.

stats