Publicitat
Publicitat

"Li devem la vindicació dels que van perdre la guerra", destaca el conseller Mascarell

Compromís, coratge, exigència i humilitat

Amb la mort de Teresa Pàmies s'apaga l'última veu de la literatura testimonial del segle passat. El seu compromís i fermesa són els trets que més destaquen polítics i escriptores, les dues cares que marquen la seva figura.

Artur Mas: "És un dels fils que lliga un país que va estar a punt de trencar-se"

"La seva vida va estar marcada per una actitud de resistència davant de la dictadura franquista i la situació de desigualtat de la dona. Va tirar endavant en situacions molts adverses. Els que la coneixien saben quina era la seva entrega en tot el que emprenia, fos en la vida familiar, personal i professional, i de la gran exigència que tenia en ella mateixa en tots els àmbits".

Ferran Mascarell: "Literatura al servei d'unes idees per transformar la realitat"

"Era una dona de fortes conviccions, lluitadora. Sempre va ser fidel a les seves idees de llibertat i justícia social. Li devem la vindicació dels que van perdre la guerra i van viure una duríssima postguerra. Va ser reconeguda des del punt de vista popular: la gent ha admirat el seu caràcter ferm".

Santiago Carrillo: "Intel·ligent, es va anar fent una cultura autodidacta"

"Era una dona de gran caràcter, molt lluitadora, intel·ligent, i es va anar fent una àmplia cultura autodidacta que li permetia tractar molts temes amb domini. De jove ja era una noia molt valenta, en aquells dies de la Guerra Civil".

Patrícia Gabancho: "Va ser tossudament fidel al comunisme, sense desviar-se'n"

"És part d'una generació castigada, perquè li va tocar la guerra, que va condicionar tota la seva vida, amb exili i clandestinitat inclosa. Això dóna el tret fonamental de la Teresa, que és el compromís amb el comunisme. Hi va ser tossudament fidel, fins al punt de no desviar-se'n ni tan sols per adaptar-se als temps post-Franco. La literatura és part d'això: volia deixar testimoni. Catalunya li era una cosa donada, natural; no era el seu tema. Tinc la sensació que va viure poc com a dona. Era molt circumspecta, ensenyava poc el sentit de l'humor, com si fos molt exigent amb ella mateixa. Endevinaves que hi havia en ella un gran potencial de vida no viscuda"

Maria Barbal: "Va escriure en funció de les necessitats de l'època"

"Era una persona molt directa, senzilla, bastant radical i alhora molt humil. Tenia molta energia i les idees molt clares. Els últims articles que guardo d'ella són sobre l'associació de les Dones del 36. Com la Maria Aurèlia Capmany, amb les seves diferències, per força van ser persones que van escriure en funció de les necessitats de l'època i han cobert un espai molt important que probablement no devia ser gaire còmode"

Isabel-Clara Simó: "Es feia escoltar. La seva opinió era la del sentit comú"

"Va ser una dona plena de coratge, una escriptora compromesa i una gran persona. Anàvem per camins diferents, ella era comunista i no era nacionalista, però compartíem moltes coses com a persones d'esquerres. He estat lectora seva i sempre l'he admirada. Quan vam coincidir al Diari de Barcelona , la seva opinió sempre era la del sentit comú".

Isabel Martí: "Les dones més fortes són les dones de la guerra"

"Era forta, franca, sincera, independent i alhora respectuosa. A l'últim libre -diu l'editora de La Campana-, Informe del difunt , demostra ironia, independència i un amor immens. Fins al 2009 va fer l'article a l' Avui i fins quasi l'últim dia ha estat escrivint. Ahir a la nit la llegia".

Més continguts de