Crònica càustica i explícita de la Barcelona preolímpica

BarcelonaL’escriptor argentí Osvaldo Lamborghini (Buenos Aires, 1940 - Barcelona, 1985) va arribar a la capital catalana l’any 1981, després que haguessin vist la llum les tres obres, de culte en la literatura argentina contemporània, que va publicar en vida, El fiord (1969), Sebregondi retrocede (1973) i Poemas (1980).

Pocs mesos abans l’Ajuntament havia fet pública la intenció de presentar una candidatura per acollir els Jocs Olímpics. Sense papers, i aïllat en un pis del carrer Berna i més endavant en un altre al carrer Comerç per por que el deportessin, Lamborghini va desenvolupar entre aquell any i el 1984 una ingent producció plàstica que el Macba treu a la llum per primera vegada dins la mostra Teatro proletario de cámara, comissariada per Valentín Roma, que l’any 2013 ja va incloure algunes peces de l’artista a l’exposició de la Fundació Antoni Tàpies Contra Tàpies. L’obra que dóna títol a la mostra és el projecte d’un volum de més de 600 pàgines que combina textos i imatges pornogràfiques i que va quedar inacabat.

“L’obra gràfica de Lamborghini no és el treball visual que un escriptor fa per entretenir-se, sinó l’obra d’un artista consistent i sòlid”, diu Roma. “La seva obra és un gran deliri amb les imatges i les paraules, però aquest és el sentit dels artistes, donar una explicació als deliris i generar-ne nous”, afegeix. “L’Osvaldo reia molt mentre escrivia, mirava la televisió mentre escrivia, feia tres coses alhora”, explicar Hanna Muck, la vídua de l’artista.

Tip de la Barcelona ‘guapa’

Les referències al context sociopolític barceloní són constants en l’obra de Lamborghini, recorda Roma, que el considera com el cronista “càustic” de l’entusiasme pre-olímpic i de l’ampli ressò que va tenir als mitjans de comunicació. Un dels personatges als quals sovint va fer referència va ser Jordi Pujol, a qui va dedicar una làmina amb el text Pujoladas en Nueva York, després d’un viatge que el president va fer als Estats Units. “Considerava que els intel·lectuals i els artistes havien perdut el sentit crític”, assegura el comissari.

A més del Teatro proletario de cámara, la mostra inclou les llibretes artesanals de Lamborghini, collages i làmines, els llibres que va intervenir, una selecció de la seva biblioteca de llibres d’art, on tenen un paper destacat els catàlegs de dues exposicions que va veure a Barcelona sobre la transavantguarda italiana i la nova pintura alemanya organitzades per l’Obra Social La Caixa i les seves obres literàries publicades. Les imatges pornogràfiques amb què va treballar provenien de revistes dels anys 70 que comprava de saldo i molts dels llibres eren obres descartades, de les temàtiques més diverses, que arribaven a l’editorial on treballava Hanna Muck. “Treballava amb detritus de la indústria editorial i pornogràfica, que aleshores ja estava deserotizada”, afirma Valentín Roma, abans de posar l’accent, també, en la “insolència” d’aquests treballs.

“La gran referència de Lamborghini és el cineasta R.W. Fassbinder, i també va tenir com a referents tota la tradició del collage, l’obra de William Hogarth, la de Goya i el Barroc espanyol”, explica Roma. “En les revistes pornogràfiques, Lamborghini hi trobava frases que eren com haikus”, va recordar el comissari sobre la recurrència de la pornografia en l’obra de l’artista. “Eren imatges populars i normatives. Tenien un anacronisme que Lamborghini acaba convertint en kitsch ”, afegeix.