David Summers: “Que s’impliquin els altres! Jo vull passar-m’ho bé i escriure sobre l’amor”

BarcelonaPer vint-i-cinc pessetes, cita tres cançons d’Hombres G. Només tres? Fàcil! La banda de David Summers és responsable d’alguns dels hits més gravats a l’imaginari comú dels 80 i, lluny de pensar a retirar-se, continuen en plena forma omplint estadis, interpel·lant les noves generacions, sent políticament incorrectes i preparant un nou disc. Diumenge actuen al Festival de Cap Roig per repassar els èxits de trenta anys de carrera i prometen fer ballar el públic.

Què podem esperar del concert de demà?

Tenim un repertori molt variat, però tocarem els millors temes, els que agraden a la gent i a nosaltres i que fan que sigui un concert divertidíssim.

Sempre miren enrere els Hombres G?

Presentarem un disc nou que sortirà a la venda per Nadal. És un àlbum que m’encanta, preciós i ple de cançons d’amor. És molt diferent del que hem fet abans, perquè va un pas més enllà pel que fa a harmonies i té unes lletres molt cuidades. Feia molts anys que no publicàvem cap disc i hem tingut molt de temps per preparar les cançons. Jo n’estic molt satisfet, caldrà veure què en pensa el públic.

L’amor de nou, eh? ¿És aquest el concepte del pròxim disc?

El món està tan fotut i hi ha tant cabró que les cançons haurien de transmetre una mica de bon rollo. Quan escoltes música intentes percebre l’energia positiva, que t’allunyi de les preocupacions. Ja es diu que el que el món necessita és amor! És així! A mi és el que em demana el cos, el cor. No tinc ganes de parlar de temes socials ni polítics. Prefereixo cantar històries més personals i sobre l’amor, que és el que ens interessa a gairebé tots.

¿Fer cançons bonrotllistes avui en dia és un acte de rebel·lia?

Quin conyàs, que s’impliquin els altres! [Riu.] Tant me fa el que facin altres bandes que estan molt implicades en temes polítics. Nosaltres fem el que ens rota des que vam començar. Jo el que vull és passar-m’ho bé, fer feliç la gent i escriure sobre l’amor. Ja tinc prou problemes per haver d’escriure de política. Que els donin pel cul, als polítics! Em sembla bé que ho facin els altres, però jo no.

A més del disc, teniu prevista una gira en què compartiu escenari amb Taburete - el grup del fill de Bárcenas -, a qui alguns assenyalen com els vostres successors.

¿Saps quants anys fa que sento que un grup o un altre són els nous Hombres G? No sé per què s’ha de parlar de relleu generacional si cadascú té el seu lloc en el joc que és la música aquí. Modèstia a part, crec que els Hombres G tenen un estil molt personal i és molt difícil assemblar-se’ns. Cadascú ha de fer el que sent. I crec que Taburete triomfa precisament per això, perquè van a la seva, perquè fan el que volen, tenen unes lletres bones i perquè són molt macos.

Fa poc vas crear una petita polèmica afirmant que us van marginar de la Movida per no ser gais i vendre molts discos. T’esperaves tant de rebombori?

No tenien res d’incendiàries. Sempre es treu tot de context. Estem en un moment tan estúpid que hi ha gent desitjant veure maldat on no n’hi ha per tirar-se a sobre teu. Jo en cap moment vaig dir res ofensiu contra ningú i qui llegeixi l’entrevista ho veurà. Però m’han arribat a dir unes tonteries... Només puc dir que si hi ha algú que s’hagi sentit ofès, demano perdó perquè no era la meva intenció. Porto 30 anys en aquesta feina i no he destacat mai per ofendre la gent.

Parles de la dictadura del que és políticament correcte. Et sents així?

S’ha perdut el sentit de l’humor. Abans ens enrèiem de tot i ara no pots dir res. Sempre hi haurà algú que se’t tirarà a sobre. La gent s’ha de tallar i no dir el que pensa perquè igual ve algú i s’emprenya. És terrible! Abans hi havia més llibertat en aquest sentit. Tots hem rigut una nit de Cap d’Any amb Martes y Trece dient “El meu marit em pega” i coses semblants. I ara veus una barbaritat així i penses: “Hòstia, estan fent bromes sobre violència de gènere”. I ens oblidem d’aquestes coses; com que abans rèiem de tot, no passava res.

Tot i no participar de les estructures tradicionals del negoci de la música, el 2006 vau rebre el Grammy honorífic.

Els premis tenen la importància que els vulguis donar. Com que a nosaltres ens en donen pocs, tampoc ens preocupa! [Riu.] Ens mereixíem el Grammy -i més- perquè la nostra carrera ha sigut impecable. Així que és d’agrair que se’t reconegui. Però el veritable premi és poder fer el que vols, quan vols i com vols, una cosa molt difícil d’aconseguir en el món de la música.