Dalí, Pixar i Van Gogh: els grans noms regnen als museus el 2015

BarcelonaEls museus i centres d’art públics i privats han tornat a revelar, un any més, les xifres de públic de l’any anterior. El nombre de visitants -com que altres maneres de calcular el seu retorn social són més etèries i no estan tan de moda- gairebé és una espasa de Dàmocles. Els centres que han rebut més públic a Catalunya són dos grans exemples de grandiositat. Per segon any, el Born Centre Cultural despunta al cim: hi van anar 1,5 milions de persones, un 20,9% menys que l’any anterior, si bé cal tenir en compte que el 2014 va ser un any extraordinari, ja que el centre va ser l’escenari central del Tricentenari. La xifra final de públic inclou el descompte d’un 8% de persones que no en van fer un ús patrimonial (com que és un recinte obert, cal descomptar els passavolants que no van al jaciment, a les exposicions o als actes del centre).

Al segon lloc del rànquing hi figuren, de nou, els tres museus Dalí -el Teatre Museu, el Castell de Púbol i la casa de Portlligat-, que van rebre 1.389.018 visitants, un 9,5% menys que el 2014. La Fundació Gala-Salvador Dalí ho atribueix a la davallada del públic rus. L’afluència de públic va baixar al Teatre Museu (1,1 milions, un 10,4% menys que el 2014) i al Castell Gala-Dalí de Púbol (88.034, un 22,6% menys que el 2014). Aquest últim espai representa un atractiu especial per al públic rus, ja que Gala n’era. En canvi, la Casa de Salvador Dalí va créixer un 12% (un total de 138.860 visitants), un increment que atribueixen a l’obertura de l’olivar de la casa el 2014. Dalí és un atractiu global, esclar, però quines estratègies els són útils als museu per no perdre pistonada?. “Una manera d’estar present internacionalment són les exposicions: ara som a Xangai, i enguany serem al Japó, a Tòquio i a Kyoto”, explica la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer.

Salvador Dalí va ser el rei de l’excés, però els equips de la fundació que porta el seu nom gestionen el seu llegat ingent amb tiralínies. Les exposicions que han fet a l’estranger són un imant per als visitants. “Hi ha dos tipus de retorn de les nostres exposicions internacionals. El de l’exposició al Pompidou i el Reina Sofia va ser molt immediat. Pel que fa a la mostra que vam fer a Istanbul, no va ser immediat, però sí que el turisme turc està creixent”. Però el fet que els Museus Dalí tinguin fama internacional no implica deixar de banda el públic local. Tant els visitants catalans com els espanyols es mantenen estables en un 20% cadascun. “Encara que fem exposicions a fora, mantenim la col·lecció aquí de manera contundent. Les cues segueixen, però el públic local també s’apunta a les visites nocturnes restringides a 500 persones que fem al Teatre Museu a l’agost i a les exposicions temporals al Castell de Púbol. La nostra obsessió és que el públic no surti mai decebut”, subratlla la directora.

Els grans museus s’estanquen

El tercer lloc del podi l’ocupa la Pedrera, que també torna a superar el milió de visitants i en guanya un 9,3% (de 1.058.600 a 1.156.700). En realitat, però, d’aquest gruix només 191.199 persones van visitar les exposicions temporals, la resta van visitar la casa de Gaudí. Leopoldo Pomés. Flashback, la segona mostra de l’any, va fer el ple amb 117.964 visitants i se situa entre les cinc més vistes de l’any.

El Museu Picasso, a continuació, baixa un 3,4%. A més de Picasso, altre cop Dalí ha tingut pes en aquestes xifres, arran de l’exposició Picasso/Dalí. Dalí/Picasso : la van veure 203.629 persones i és la segona mostra més vista de l’any, només per darrere de la imparable Pixar. 25 anys d’animació, que es va imposar amb 215.230 visitants al CaixaForum de Barcelona. L’èxit de Picasso/Dalí. Dalí/Picasso no és només perquè siguin són dos grans noms, sinó també pel fet que mai abans se’ls havia posat cara a cara.

El Museu d’Història de Barcelona també ha patit la ressaca dels actes commemoratius del 1714: ha tancat l’any amb 910.000 visitants, un 9,6% menys que els 980.327 del 2014. A la Fundació Joan Miró el que ha faltat per quadrar xifres és una exposició. El 2015 en van organitzar tres, i no quatre com el 2014, i d’un any a l’altre han perdut un 24,3% de públic. Una de les gran exposicions que ha organitzat en els últims anys, juntament amb L’escala de l’evasió, la mostra Miró i l’objecte encara està en curs.

Els dos grans museus de Montjuïc es mantenen estables: el CaixaForum perd uns insignificants 40 visitants i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, més escanyat econòmicament que mai, un 0,1% de visitants. L’estabilitat també es va instal·lar al Macba l’any passat. Tres vaixells insígnia que salven els mobles. En canvi, el seu veí, el CCCB, va reunir 383.866 visitants, un 10,8% menys que l’any anterior.

Mentre que el CaixaForum va rebre l’exposició més vista, un altre centre privat relacionat amb el sector econòmic, la Fundació Mapfre, va desembarcar a Barcelona amb una mostra, El triomf del color, amb obres de l’Orsay i l’Orangerie, que va generar cues. Va tancar amb unes dades provisionals de més de 120.000 visitants en tres mesos. Per comparar-ho: l’Arts Santa Mònica va tancar tota la temporada amb una xifra en aquesta línia, 173.680, però representa un augment d’un 24,2% respecte al 2014. La Virreina també se situa en la mateixa franja, amb un total de 155.000 visitants, 54.000 dels quals van anar a l’exposició d’Ai Weiwei On the table. La Fundació Antoni Tàpies es manté amb 70.174 visitants.

Les portes obertes, un parany?

La gratuïtat i la novetat que suposa l’obertura d’un nou centre poden ser un parany, ja que poden atraure un gran nombre de visitants durant un període breu de temps i fer del manteniment del públic un repte. El Museu del Disseny va obrir les portes el desembre del 2014 i l’entrada va ser gratuïta fins al 31 de gener. Al llarg del 2015 ha rebut 217.000 visitants, però un 43% van entrar-hi de manera gratuïta, un percentatge molt significatiu. Va passar pràcticament el mateix al Museu de Cultures del Món, que no arriba als 100.000 visitants: va obrir el 7 de febrer i les portes obertes van durar fins al 7 d’abril. Dels 91.000 visitants, un 44% van assistir-hi durant les jornades gratuïtes. L’Etnològic va obrir les portes el 4 d’octubre i fins al 31 de desembre va rebre 11.000 persones, totes entrades gratuïtes.

Comptar el públic, un repte

A diferència de la resta d’espais recollits, el Museu Nacional d’Art de Catalunya comptabilitza només els visitants a les exposicions i no pas els usuaris (dada que inclou els visitants de les exposicions i també els assistents a altres activitats). Aquesta diferència a l’hora de comptabilitzar visitants s’acabarà: està previst que el 2017 tots els museus comptin el públic de manera unificada i que, per tant, les dades es puguin comparar més rigorosament. La direcció general de Patrimoni ha encarregat a l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya que unifiqui el sistema. “El primer que vam fer va ser analitzar el model de diferents països, com França, Itàlia, la Gran Bretanya i el Quebec, i el d’alguns museus individuals, com el Museu del Prado, el Louvre i el Museu Reina Sofia”, explica Antoni Laporte, membre de l’Observatori i director de la consultora cultural Artrimetria. “El que volem és que tothom es posi d’acord en un sistema únic i compartit. Hem parlat amb els museus grans i amb la xarxa de museus territorials perquè fessin esmenes. L’hem llançat aquest gener perquè es vagin preparant i poder tenir dades més sòlides el 2017”.

El procés per definir aquest sistema ha sigut intens: “No existeix un model internacional únic -afegeix Laporte-. El que hem vist és que els millors models són els que abans de plantejar-se com poden recollir les dades saben per a què les han de fer servir”. El model que han seguit va molt en la línia de l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona, que ja té un sistema d’indicadors.