Publicitat
Publicitat

ART

El castell de Púbol exposa la relació del pintor amb l'holografia

Dalí, pioner del 3D

Salvador Dalí va ser el primer artista que va crear obres tridimensionals. Algunes peces es poden veure fins a finals d'any a Púbol a l'exposició 3Dalí. Dalí i l'holografia: realitat virtual i il·lusió de realitat.

Anar al cinema i posar-se unes ulleres poc estètiques que permeten veure imatges en 3D s'ha convertit en rutinari en l'última dècada. Als anys 70, però, ja hi havia un alumne avantatjat que va aconseguir a través de l'ús de l'holografia reproduir en tres dimensions la imatge d'un objecte. Es tracta de Salvador Dalí. "Davant meu s'han obert les portes d'una nova casa de creació", va confessar ell mateix en un catàleg de la mostra La tercera dimensió: primera exposició internacional d'hologrames concebuda per Dalí que va acollir la galeria Knoedler de Nova York l'any 1972.

Al pintor l'obsessionava la idea d'anar molt més enllà de la tela i buscar nous mitjans d'expressió en què es fusionessin l'art, la ciència i la tecnologia. Per aconseguir-ho, va comptar amb la col·laboració de l'hològraf Selwyn Lissack i del premi Nobel de física del 1971, Dennis Gabor, que va inventar i desenvolupar el mètode hologràfic per obtenir fotografies tridimensionals. Per Dalí, aquesta nova tècnica tenia un lligam amb les avantguardes històriques, sobretot amb el cubisme. Defensava que Picasso o Gris buscaven noves formes de plasmar la totalitat de la realitat a partir de la fragmentació mentre que l'holografia era una via per arribar a la representació completa d'aquesta realitat. "Ho duia a terme sense perdre de vista grans artistes com Leonardo, Velázquez o Vermeer", explica la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer. Un altre aspecte important en tot aquest procés és l'espectador. "Per primer cop es converteix alhora en creador i deixa de ser un pur receptor", afegeix Aguer.

Les dues peces més importants creades per Dalí d'aquest flirteig amb el 3D es poden veure en l'exposició temporal que acull el castell de Púbol, que es va inaugurar ahir. Es tracta de dos cronohologrames, El cervell d'Alice Cooper i Dalí pintant Gala .

El cervell d'Alice Cooper es va presentar el 4 l'abril del 1973 durant una roda de premsa a la galeria Knoedler de Nova York. Es tracta d'una foto tridimensional del cantant de rock amb un cervell flotant darrere. El pintor empordanès el definia com el millor exemple de la confusió total, una percepció que també tenia el cantant de l'artista. "El fet que Dalí volgués fer una escultura del meu cervell em va semblar un elogi. Contribuir al primer holograma en moviment va ser tot un esdeveniment. Vam treballar junts en aquell projecte durant tres dies i puc dir amb orgull que no vaig entendre ni una sola paraula del que em deia", assegura Cooper en un text publicat en el catàleg de l'exposició. Després de presentar-lo a París, el cronoholograma arriba el 1974 juntament amb Dalí pintant Gala al Teatre-Museu de Figueres, on s'ha exhibit fins ara a la Sala de les Loggies.

L'obra inèdita de la mostra és la projecció d'una cinta súper 8, que té una durada de només vuit minuts, de l'artista americà Franc Palaia en què es pot veure com el figuerenc crea Dalí pintant Gala . Tot i que el seu propietari va oferir la filmació al Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA), finalment la Fundació la va comprar l'any passat i ara es mostrarà per primer cop a l'Estat. Només s'ha vist als Estats Units.

L'exposició s'obrirà al públic des d'aquest dijous fins al 31 de desembre, data en què també es tancarà durant uns mesos el castell de Púbol.

Més continguts de