Diumenge debutes al Festival Rossini de Pesaro. Què suposa per a tu aquesta actuació?
És un debut molt especial i emotiu, perquè he basat la meva carrera en el repertori rossinià i l'he interpretat per tot Europa. A més, em vaig formar a l'Acadèmia de Pesaro, però mai no havia vingut aquí com a professional.
¿És el festival més important en què has participat mai?
És un festival molt important a escala mundial. Tots els grans tenors rossinians han passat per aquí i, de fet, tot tenor rossinià ha de passar-hi per poder dir que ho és.
Serà el tretzè personatge de Rossini que interpretes.
No els he comptat mai, però és cert que, com que sóc tenor líric lleuger, la meva veu s'adiu al repertori rossinià. Tot i així, per cantar Rossini s'ha d'estudiar molt, requereix domini de les coloracions, del puntejat de la veu, arribar als aguts... La meva veu també encaixa amb alguns rols mozartians i en alguns dels joves Bellini i Donizetti.
Com veus el panorama actual en el món de la lírica?
La situació en el món de la lírica no és gaire esperançadora en el context europeu, però cal ser optimistes. Si ens deprimim, no tirarem endavant. Amb optimisme podem girar la truita. El que hauríem de fer, sobretot, és buscar noves fórmules per fer arribar la lírica a la gent.
Quin estiu t'espera? Podràs fer vacances?
En el món de la lírica s'acostuma a fer vacances quan no hi ha recitals i això rarament passa a l'estiu, perquè és quan hi ha més festivals. Ara tinc feina, no em puc queixar. Al setembre només faré un parell de concerts al Palau, interpretant el Rèquiem de Mozart. Llavors descansaré. Però després ja començo a preparar Il Turco in Italia , el meu primer Rossini al Liceu.
