David Toren recupera una de les pintures robades pels nazis: "És com una segona victòria sobre Hitler"

BarcelonaEls pares de David Toren van morir a les càmeres de gas. Ell només era un adolescent i es va poder escapar. Aquesta va ser la seva primera victòria sobre Hitler. La segona va ser fa pocs dies, quan va recuperar una de les pintures que els nazis van robar a la seva família: "Dos genets sobre la platja", del pintor alemany Max Liebermann. El quadre era un dels que Cornelius Gurlitt, fill d'un dels marxants d'art de Hitler, tenia al seu pis de Munic. Formava part d'una col·lecció de 1.280 obres. Gurlitt en tenia unes altres 240 en un altre habitatge de Salzburg. Toren ha decidit vendre's l'obra i se subhastarà a Sotheby's el proper juny. Serà la primera obra de la col·lecció que Gurlitt ocultava a casa seva que es vendrà.

"Tinc la sensació d'haver guanyat. És com una segona victòria sobre Hitler", afirma Toren al diari britànic 'The Guardian'. Toren, que viu a Nova York i ara té 90 anys, va veure la pintura per darrera vegada quan en tenia 13. Era a casa del seu oncle, David Friedmann, un apassionat col·leccionista. Tota la família de Toren, a excepció del seu germà, no va sobreviure a l'Holocaust. Toren, però, ja no pot gaudir de 'Dos genets sobre la platja' perquè va perdre la visió. Un artista n'ha creat una versió en braille per a ell.

Toren recorda que el seu oncle era un home molt culte i que, a casa seva, convidava sovint homes com el compositor Richard Strauss o Hjalmar Schacht, que acabaria sent ministre de Hitler. Toren explica que el seu pare no es podia creure que Hitler el deportés. Va escriure a Schacht demanant ajuda. "Crec que no va rebre mai una resposta", diu Toren.

Gurlitt, que va morir fa dos anys, va defensar que havia adquirit aquest quadre legalment. No va costar gaire, però, demostrar que el quadre l'havia comprat Friedmann el 1905 a la galeria Casirer de Berlín. Friedmann va cedir el quadre per a exposicions en moltes ocasions, i per això està documentat en diversos catàlegs que l'obra era de la seva propietat. El quadre va pertànyer a Friedmann almenys fins al 1938. A partir d'aquesta data molts col·leccionistes es van veure obligats a vendre les seves obres a preus molt baixos per pagar els impostos especials que els va imposar el nacionalsocialisme.

És probable, però, que el quadre es quedés a la casa de Breslau, a l'actual Polònia, fins a la seva mort, el 1942, quan la col·lecció va ser subhastada i el que es va recaptar va anar a parar a les arques de l'Alemanya nazi. El quadre va reaparèixer el 1945 en mans de Hildebrand Gurlitt, el pare de Cornelius Gurlitt, que va assegurar a les autoritats aliades que l'obra havia estat propietat de la seva família ja abans del 1933. Els aliats van acceptar aquesta versió, similar a la que Gurlitt va oferir en el seu moment sobre altres obres que tenia al seu poder.