Publicitat
Publicitat

Tenim molta sort amb el Barça. Farem cua a l'atur vestits de blaugrana

Declaro la guerra al món

Dissabte PJ Harvey sortia a l'escenari del Primavera Sound amb el cap ple de plomes d'ocell com un indi que vol declarar-li la guerra al món. Presentava el seu nou disc Let England Shake , una manera de dir "Que Anglaterra tremoli". Sota aquest títol, la cantant anglesa ha publicat el seu primer disc polític, després d'una desena d'àlbums on no sortia del you and me .

PJ Harvey descriu, des del sentiment ciutadà, el paper del seu país en les guerres de l'Iraq i l'Afganistan i també en els vells conflictes que surten ja als llibres d'història. Harvey, en aquest àlbum, parla de sang, de la fortalesa de morts que envolta el seu país. Al tema England escriu ben clar, tradueixo: "Visc i moriré a Anglaterra i això em posa trista, em deixa un regust amarg". Amb la melodia del que sembla una cançó de bressol, com aquella medicina que t'has d'empassar, tant si ho vols com si no ho vols, la nit de dissabte England sonava més trista que mai.

PJ Harvey dedicava el tema a Anglaterra però jo tinc un altre país al cap. Ja feia estona que el públic mirava els seus telèfons intel·ligents (aviat ho seran més que els homes) per saber si el Barça guanyava la Champions. Els coets anunciaven la bona notícia. En breus minuts, milers de persones sortirien al carrer per celebrar la victòria del seu club. La gernació i els crits inundarien els carrers i les porteries i esborrarien amb el seu corrent de triomf les imatges del ja descolorit divendres. Aquelles hores de bon matí en què els mossos fotien cops de porra a tort i a dret a plaça Catalunya i també el mateix dia de la vergonyosa compareixença del conseller Felip Puig.

El divendres ja és avui un full de diari que es col·loca a terra després de fregar el passadís.

Tenim molta sort amb el nostre Barça. Entrarem per la porta de l'hospital amb la samarreta del Barça perquè ens operi del cor un metge cansat i estressat, un matí del 2024.

No caldrà cap guerra, aquí també hi haurà morts. Anirem a la universitat amb la cara pintada de vermell i blau, com aquell que es camufla per anar de safari, farem cua a l'atur vestits de blaugrana i jo, que només tinc el carnet de la biblioteca, sortiré al carrer amb unes plomes d'indi al cap per declarar-li la guerra al món.

Serà tard.

Més continguts de