Des dels budells dels actors
BarcelonaInfàmia parla dels actors i actrius que fan teatre. De la seva fragilitat i de la seva vanitat. El nou text de Pere Riera, autor d’èxits com Desclassificats i Barcelona, té part d’indagació i part d’homenatge a la vocació imprescindible, a la passió necessària dels que decideixen dedicar-se a transmetre emocions des de damunt de l’escenari.
L’obra mostra el treball d’una actriu famosa, retirada per motius inconfessats i convertida en docent de dos joves intèrprets al llarg de quatre sessions d’assaig d’una escena de Hamlet i Ofèlia. La presència d’un gran actor que vol convèncer-la perquè torni als escenaris introduirà un element de distorsió en les lliçons i es convertirà en l’element de progressió de la mínima història que se’ns explica. Mínima història perquè Pere Riera vol apropar-se a la realitat d’una feina amb molts intangibles i que viu de la il·lusió, com a ficció, i provoca il·lusions en els aspirants fins al punt de convertir-los potser en il·lusos. És una mirada molt sincera, perquè és despullada i descarnada, d’una professió que promet més del que pot donar, però també una molt bona aproximació al procés de creació d’un personatge que ens recorda aquell magnífic Tot assajant Dom Joan de Josep Maria Flotats al Poliorama.
La visió stanislavskiana de la Sara (Anna Moliner), la jove actriu, té correspondència en l’amargura que arrossega l’Eva (Emma Vilarasau) per motius que no desvelarem, i les dues s’oposen a la despreocupació del jove Aleix (Francesc Ferrer), però sobretot a l’astúcia i el pragmatisme del Toni (Jordi Boixaderas). Parlant d’interpretació, Infàmia planteja una gran exigència. Pere Riera, com a director, juga hàbilment al joc del teatre dins del teatre amb el ritme precís i un altíssim nivell dels intèrprets. Parlen des dels budells. Emma Vilarasau brilla com no ho feia últimament. Jordi Boixaderas està immens manejant seducció i saviesa. Anna Moliner sorprèn per la veritat del que fa. S’emociona i emociona. Francesc Ferrer és un descobriment: vital, llest, àgil. Una gran funció per a tothom a qui li agradi el teatre.
