Descobreixen un autoretrat de Ticià mig ocult en un racó d'un retaule
Les tasques de restauració revelen que 'El martiri de sant Llorenç' amaga la història de la fascinació del pintor per l'esposa de l'home que li va fer l'encàrrec, segons el diari italià 'Corriere della Sera'
BarcelonaEl retaule de més de 5 metres d'altura 'El martiri de sant Llorenç', de Ticià, és un pou de sorpreses. Segons informa avui el diari italià 'Corriere della Sera', els especialistes han descobert un autoretrat inèdit del pintor entre els personatges que participen en el martiri del sant. "Som davant un Ticià literalment retrobat i inèdit", ha exclamat Lionello Puppi, membre de comitè científic del Centre d'Estudios Tiziano e Cadore.
Ticià va representar el martiri de sant Llorenç, que va tenir lloc la nit del 10 d'agost de l'any 258, com una escena teatral i tenebrosa. En primer terme es veu el sant damunt la graella en què va ser cremat, i al fons, un temple antic amb una divinitat pagana. L'artista es va immortalitzar en un dels homes amb turbant que hi ha a la part inferior esquerra de la pintura.
La descoberta d'aquest autoretrat no crida només l'atenció perquè l'artista s'hagi retratat en una de les seves obres. Darrere d'aquest retrat hi ha una història, segons recull el rotatiu italià, "d'amors, passions i d'una maternitat clandestina". Els historiadors han arribat a la conclusió que Ticià es va retratar dins la pintura per retre homenatge a Elisabetta Querini, l'esposa de Lorenzo Massolo, l'home que va encarregar el retaule. L'artista, apunten els especialistes, hauria caigut fascinat per aquesta dona intel·lectualment refinada fins al punt de voler-se retratar dins la pintura. Culta i benestant, va ser una dona coneguda al seu temps. Però Elisabetta amagava un secret: va tenir un fill il·legítim el 1544 amb Giovanni della Casa, el nunci vaticà a Venècia.
'El martiri de sant Llorenç' està considerada una dels cinc obres més importants de Ticià. L'estat de conservació en què es trobava era pèssim. La restauració, subratlla Claudia Cremonini, la directora de la restauració, "suposa un guany incommensurable per al nostre patrimoni historicoartístic".
Un cop finalitzada la restauració, el retaule serà retornat a l'església dels jesuïtes de Venècia.
