Descobrint la sexualitat en la foscor

BarcelonaSeria correcte descriure com a amor a primera vista el que experimenta l’adolescent Leonardo pel seu nou company de classe, el Gabriel, si no fos per un detall important: el Leonardo és cec. Premiada per la crítica a la Berlinale de l’any passat, A primera vista ( Hoje eu quero voltar sozinho ) es projecta demà a la mostra Fire!! de cinema gai i lesbià de Barcelona abans de la seva estrena comercial, el 17 de juliol. El seu director és el debutant Daniel Ribeiro (São Paulo, 1982), que adapta un curt que va dirigir el 2011 amb els mateixos intèrprets. “M’interessa la idea d’examinar com descobreix la sexualitat una persona que no ha vist mai un home o una dona -explica el cineasta-. Crec que la ceguesa del personatge ens pot fer qüestionar algunes coses sobre la sexualitat de la nostra societat, tan determinada per la imatge”.

Tot i els seus prestigiosos premis Fipresci, A primera vista es mou a prop dels codis de la comèdia romàntica adolescent. Relacions que confonen l’amistat i l’amor, pares estrictes, cançons pop en moments clau, brètols que fan la guitza als protagonistes... Per moments podria passar per un film de John Hughes. “Hi estic d’acord, té tots els clixés del gènere, però també un protagonista cec i gai -apunta Ribeiro-. I no hi ha gaires films gais amb un final feliç. Així que és una mena de regal per a tots els aficionats a les comèdies adolescents que no s’hi veuen representats mai”.

Cal dir que A primera vista no es limita a normalitzar un gènere cinematogràfic en clau gai. Una pista: en cap moment de la pel·lícula es pronuncia la paraula gai. “Va ser deliberat -confessa Ribeiro-. No volia fer un film sobre sortir de l’armari, sinó sobre enamorar-se. El Leonardo no es qüestiona la seva sexualitat. Enamorar-se d’un altre noi no li suposa cap conflicte. Està més preocupat per si és prou atractiu per agradar-li”. Més ruptures de la convenció: no hi ha cap escena sexual, a penes un parell de petons. “M’interessava més el naixement de la sexualitat que l’acte del sexe -explica-. És la descoberta el que em fascina. És una experiència per la qual passem tots que hauria de celebrar-se. Entendre el sexe com un tabú és un error, tant si és per amagar-lo com per mostrar-lo”.

L’afany per desmarcar-se dels tòpics del cinema gai no vol dir que el cineasta brasiler no es trobi còmode en un festival com el Fire!!. I, de fet, A primera vista s’ha fet un tip de guanyar premis en el circuit de festivals gais. “No m’importa que l’etiquetin com a pel·lícula gai perquè és una pel·lícula gai. Però també és una pel·lícula adolescent i brasilera. Jo sóc gai i moltes coses més. No és l’única cosa que em defineix”.

Davant de les veus que qüestionen la necessitat del cinema gai, ara que els personatges gais ja no són un gran tabú Ribeiro reivindica la importància dels festivals especialitzats. “Tot i que hàgim aconseguit molts drets, el tema encara suscita violència a molts llocs -argumenta-. Necessitem estar units i combatre els prejudicis. I els festivals són una ajuda en aquest sentit”.

La mostra Fire!! enfila la recta final

La mostra Fire!! de cinema gai i lesbià es tancarà diumenge a l’Institut Francès amb la sensible Lilting, la pel·lícula que inaugurava el festival dijous passat. En aquest tram final del Fire!! també s’hi podran veure, entre d’altres, els documentals Nan Goldin, I remember your face i Regarding Susan Sontag, així com la sensació indie Appropiate behaviour i el drama suec Something must break. El festival ha celebrat enguany la seva vintena edició amb projeccions especials a Terrassa i Girona.