Publicitat
Publicitat

SOCIETAT

Els Països Catalans donen la benviguda a l'estiu amb focs, fogueres, falles i petards

Enguany Sant Joan ha coincidït amb La Patum de Berga, que també aplega milers de persones

Un any més arriba Sant Joan, diada nacional dels Països Catalans, una terra de foc que veu com per aquestes dates les fogueres, la pirotècnia i la coca agermanen els diferents territoris. La matinada del 23 al 24 de juny, coincidint amb el solstici d'estiu, la nit més curta de l'any, se celebra la revetlla de Sant Joan de punta a punta de la nació, i que enguany coincideix amb La Patum de Berga. Una nit de fogueres, falles i revetlles que donen la benvinguda a l'estiu i allunyen els mals averanys. Una diada que comença ben aviat al matí, quan catalans de tots els punts de la geografia s'enfilen al Canigó per encendre la flama, símbol de la unitat de tots els territoris dels Països Catalans.

Un any més, els Països Catalans han convertit la nit més curta de l'any en la més llarga. Els carrers d'arreu del país s'han vestit de festa per donar la benvinguda a l'estiu, i les fogueres i els petards han tornat a ser els protagonistes de la nit. Amb la Flama del Canigó a la Catalunya Nord i les festes a Ciutadella, passant per les falles del Pirineu i les boles de foc d'Andorra o les fogueres a les platges mediterrànies, tots els indrets del país han celebrat, a la seva manera, el solstici d'estiu.

La tradicional coca de Sant Joan, el cava, els petards i les fogueres han sigut, un any més, els protagonistes de la nit més curta de l'any i la que dóna la benvinguda a l'estiu. Alguns opten per passar la revetlla a casa amb la família i els amics, altres ho fan al voltant de les fogueres del carrer o bé a La Patum de Berga, que enguany coincideix amb Sant Joan.

En contrast amb aquells que han decidit passar la revetlla a casa o als carrers del barri, milers de persones s'han concentrat a les platges de l'àrea metropolitana. La sorra de les platges barcelonines acollirà la festa de milers de persones durant tota la nit.

Diada Nacional

Sant Joan és l'única festa que se celebra de nord a sud i d'est a oest dels Països Catalans. És per això que Òmnium Cultural ha fet arribar una moció als ajuntaments per tal de declarar la festa de Sant Joan com la festa nacional dels Països Catalans. Està previst que aquesta campanya es dugui a terme durant tot l'any i a la propera edició de la Flama del Canigó comptem amb el suport de la majoria dels ajuntaments dels Països Catalans.

I és que el 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans. En aquest sentit, aquest dia són les festes de Perpinyà, les Fogueres d'Alacant, la Flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps i la celebració del solstici d'estiu.

La revetlla es celebra a totes les terres de parla catalana, i destaquen per exemple la Plantà de la Foguera del Tio Cuc, dins les Fogueres de Sant Joan d'Alacant; les festes de Sant Joan a Ciutadella; la Crema deth Haro  a Arties i Les, després d'arrossegar-lo encès pel poble; les falles a Andorra la Vella, Barruera, Boí, Encamp, les Escaldes, Isil, la Massana, el Pont de Suert, Sant Julià de Lòria, Senet i Vilaller; les fogueres a Benavarri, Beranui, Monturiol i Xàbia; el Girafoc a Lliçà d'Amunt i el Folc de Sant Joan a Girona; el ritual de bruixes a Premià de Mar; el correfoc i diables a Bou i Canovelles, o el concurs de bujots a Maó i Sant Lluís.

La Flama del Canigó

Cada any milers de pobles d'arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó. La Flama del Canigó és una tradició catalana nascuda a la Catalunya Nord l'any 1955 i vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny. S'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l'encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país.

La Flama del Canigó és el foc amb què s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal al Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà es reparteix per totes les terres catalanes. Més enllà d'aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana.

Petards i fogueres a les comarques gironines

A les comarques gironines, la nit de Sant Joan se celebra, com és tradicional, al voltant d'una foguera encesa i a ritme de música fins a la matinada. Les revetlles populars són presents a carrers de pobles i ciutats, però és a la zona de la Costa Brava on es viu amb sabor a mar. A Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), aquest any s'ha aconseguit recuperar la tradició d'encendre una gran foguera per iniciativa d'entitats i associacions locals, després de veure com, amb els anys, gairebé havia desaparegut. Centenars de persones han celebrat l'arribada de la flama amb una ballada de sardanes al costat del foc. Després del sopar popular, s'han cantat havaneres i a partir de la mitjanit hi ha hagut un concert de rock de grups locals.

A Palamós (Baix Empordà), la revetlla coincideix amb la festa major. Aquest any s'ha homenatjat els cinquanta anys de bàsquet de la vila. Després del pregó, ha entrat la Flama del Canigó de mans d'esportistes locals i la cercavila de gegants a la plaça Major, que ha tingut com a protagonistes la parella més veterana, creats l'any 1951 i acabats de restaurar, una tradició que aquest any arriba al seu 125 aniversari. La plaça Mossèn Gumersind ha acollit una multitudinària revetlla, on s'ha fet un sopar popular i s'ha ballat al ritme de l'orquestra Golden Resort. Al recinte de les barraques, a la plaja Gran, s'ha fet el concert de Brams i The Violet Frequency. A Roses (Alt Empordà), la nit més llarga de l'any ha començat amb una traca, l'encesa de la foguera i un espectacle de focs d'artifici a la platja Nova. A la plaça Catalunya, s'ha ballat amb la música del grup Kirtana.

Més continguts de