Publicitat
Publicitat

INSTITUCIONS CULTURALS

La rehabilitació de l'antiga sala de la Caritat era una demanda històrica

Disset anys després, el CCCB ja té teatre

Amb la rehabilitació de l'antic teatre de la Caritat, una demanada històrica, el CCCB guanya dues noves sales que podran acollir activitats tan diverses com el festival literari Kosmopolis i el Sónar.

Disset anys després de l'obertura del centre, demà, amb la inauguració oficial del Teatre CCCB, els responsables del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona veuran finalment culminat el projecte de completar la seu de la institució que envolta el Pati de les Dones amb l'antic teatre de la Caritat. La rehabilitació d'aquest edifici de Josep Goday afegeix als 12.000 metres quadrats que el CCCB tenia fins ara 3.164 metres quadrats més. "Són per fer millor el que ja fem", segons va afirmar el seu director, Josep Ramoneda.

Amb el Teatre CCCB, el centre tindrà dos nous espais per portar-hi a terme tot tipus d'activitats: la Sala Teatre, una sala polivalent amb capacitat per a 600 persones, i la Sala Raval, que té una aforament per a 170 espectadors. La posada de llarg dels nous espais tindrà lloc el dia 24 amb la primera jornada de la setena edició del festival literari Kosmopolis. Ja no tornarà a ser necessari posar cadires al hall de l'edifici del Pati de les Dones.

Les obres, que han costat 8 milions d'euros, aprovats en els pressupostos del 2007, han estat sufragades per les dues institucions que integren el consorci del CCCB: la Diputació de Barcelona s'ha fet càrrec del 75% i l'Ajuntament ha aportat el 25% restant. Del cost total, 6 milions han estat invertits en les obres i 2 en l'equipament tècnic del nou edifici. Un passatge subterrani que també podrà acollir activitats connecta els dos edificis de l'equipament del Raval.

Després de la intervenció que els arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres han portat a terme a l'antic teatre de la Caritat, l'edifici treu pit entre els seus veïns. Els arquitectes han unificat els dos volums que presentava sota una única coberta. I a la façana, ara pintada de blanc, s'hi pot llegir, després de forçar una mica la vista, CCCB. Segons Torres, ara els dos edificis blancs de la plaça Joan Coromines -l'altre és el Macba- "es miren". La intervenció també ha suposat tornar a obrir una porta barrada fins ara que connecta el teatre amb el carrer Valldonzella.

A l'interior, Martínez Lapeña i Torres han fet una "neteja profunda" per adequar l'edifici als nous usos sense voler malmetre'n l'essència. Així, les grades retràctils i els equipaments de la maquinària escènica conviuen amb els vells escuts de guix que decoren la Sala Teatre. A la planta baixa, a més del hall i la recepció hi ha la Sala Raval. A la segona planta hi ha la Sala Teatre, que es relaciona amb el barri a través d'uns grans finestrals, i les altres dues plantes estan destinades als camerinos, les cabines de projecció i traducció de la Sala Teatre i a les instal·lacions.

Ahir, mentre a fora no deixava de ploure i els pintors feien els últims retocs a la Sala Teatre, unes branques de tarongers pintades a la volta de la sala en una vida anterior de l'edifici semblaven producte d'un miracle.

Més continguts de