Cultura 08/01/2012

La Documenta de Kassel més humana i pròxima

La pròxima edició de la Documenta posarà l'accent en el paper col·lectiu de l'art. Els espectadors estaran convidats a participar en la coreografia d'experiències i idees que proposen els comissaris.

A.r.t.
2 min
El 2010 l'escultura Idees de pedra de Giuseppe Penone va donar el tret de sortida de la Documenta 13 a l'Auepark de Kassel.

BARCELONA.La primera edició de la Documenta de Kassel va tenir lloc el 1955. Des d'aleshores s'ha celebrat cada 5 anys (o 4, durant les primeres edicions). Actualment està considerada com l'esdeveniment cabdal per prendre el pols a l'art contemporani, però als seus orígens també va formar part de la reconstrucció alemanya després de la desfeta de la Segona Guerra Mundial. Carolyn Christov-Bakargiev, la directora de la tretzena edició, que obrirà les portes el dia 9 de juny, ha mirat al seu naixement a l'hora de dibuixar-ne el present.

La Documenta, segons va escriure Christov-Bakargiev en la seva carta de presentació, "va emergir en una conjuntura en què l'art tenia una gran importància com a un llenguatge internacional comú". Per ella, "l'art té un important paper en la reconstrucció de la societat civil, i en les pràctiques de sanació i recuperació". D'aquesta manera, la Documenta 13 assumirà un paper més pròxim a l'espectador convidant-lo a participar de la "dansa d'idees" que s'apoderarà de la ciutat alemanya aquest estiu.

La preparació de la Documenta de Kassel va començar el 2010. Christov-Bakargiev treballa amb un equip de 15 agents distribuïts arreu del món. La seva mà dreta és la gallega Chus Martínez, que entre el 2008 i el 2010 va ser la conservadora en cap del Macba. El tret de sortida el va donar la col·locació en un parc de Kassel de l'escultura de Giuseppe Penone Idees de pedra .

De la programació oficial de la Documenta encara se'n sap poca cosa. Es presentarà de manera oficial al març, però Christov-Bakargiev ja ha avançat que es podran veure les obres de prop de 150 artistes, entre els quals hi ha l'espanyola Dora García, el mexicà Francis Alys, el francès Pierre Huyghe o el sud-africà William Kentridge. I ja hi ha en marxa el projecte en xarxa And And And i la publicació d'una col·lecció de textos de diversos autors que funcionen com a "quaderns d'apunts" de la Documenta.

Les paradoxes del món global

Els eixos del programa van al moll de l'os de les tensions de la societat contemporània i de les paradoxes que afecten els habitants del món global. Entre altres, la Documenta tocarà qüestions com la participació social i l'evasió, els fluxos descontrolats d'informació i l'obsessió contemporània pel control i l'organització, així com la relació de la ciència i la tecnologia avançades amb les tradicions antigues.

Carolyn Christov-Bakargiev és la segona dona que es posa al capdavant de la Documenta de Kassel. La seva predecessora, la comissària d'exposicions i assagista francesa Catherine David, va dirigir el 1997 un dels certàmens de més pes intel·lectual. En lloc de parlar d'art va introduir el terme "pràctiques estètiques", que negava el valor autònom de les obres d'art i les emmarcava en el seu context polític. L'última edició de la Documenta tampoc va estar exempta de polèmica per la participació de Ferran Adrià i del dissident xinès Ai Weiwei.

stats