Publicitat
Publicitat

CINEMA

‘Doña Clara’, el fenomen del cinema brasiler que el govern volia silenciar

S’estrena el film de Kleber Mendonça Filho ‘castigat’ sense anar als Oscars

No va ser Donald Trump el que va impedir que el brasiler Kleber Mendonça Filho participés als Oscars amb la pel·lícula Aquarius (traduïda com a Doña Clara als nostres cinemes, on s’estrena demà). Va ser el ministeri de Cultura brasiler el que va impedir que la cinta pogués arribés a la gala de Hollywood: “ Doña Clara és la pel·lícula brasilera més prestigiosa que hi ha hagut des de fa molts anys però van decidir enviar-hi un film que llavors ningú havia vist [Pequeno segredo ] i que ara puc dir que no ha anat enlloc, cosa que és un sabotatge no a la meva pel·lícula sinó a la indústria cinematogràfica del Brasil. I alhora és molt coherent amb el que està passant al país”, lamentava Kleber Mendonça Filho des de Barcelona. Després de l’estrena de la pel·lícula al Festival de Canes fa pràcticament un any -on tot l’equip va denunciar al món “un cop d’estat al Brasil” per l’ impe achment contra Dilma Rousseff-, Doña Clara ha viatjat per festivals d’arreu del món i s’ha convertit en un fenomen al Brasil: “Hi va haver 200 articles a la premsa i la reacció als cinemes era brutal. La pel·lícula va esdevenir un símbol de la fotuda situació política del país i un monument a la llibertat de pensament i d’opinió. Va ser una bogeria”, explica el director, que recorda que no només es va apartar dels Oscars sinó que es va qualificar d’apta per a majors de 18 anys.

El posicionament polític de Kleber Mendonça té molt a veure amb el caràcter ferm i íntegre de Doña Clara. La gran estrella brasilera Sonia Braga dona vida a una reconeguda periodista, una dona independent, vitalista, viuda, en plena maduresa, que es queda com l’última inquilina d’un acollidor bloc de pisos a primera línia de mar a Recife. Una empresa immobiliària ha temptat la resta de propietaris perquè marxin per poder-hi construir un bloc nou i Doña Clara es resisteix a marxar de la casa on ha viscut tota la vida. “Vivint a Recife he hagut de ser testimoni de moltes demolicions -diu el director, que ja havia abordat el tema en films anteriors-. I, esclar, he sentit a explicar com les constructores s’acosten a les famílies. Em va semblar que seria una bona història que el personatge digués no. És molt estrany. Senzillament no passa, la gent accepta els diners”. Aquest és el cor de la pel·lícula:Doña Clara ni obre la porta a considerar l’oferta, sense saber que la seva decisió li girarà en contra els veïns, fins i tot els fills, i començarà una plaga d’atacs contra ella a còpia de denúncies, brutícia i orgies a l’edifici. “M’agraden els conflictes de petita escala, les tensions de la vida, els moments en què el cor se t’accelera. Per a mi és tan interessant com les pel·lícules on es vola un edifici o s’acaba el món”, afirma el director.

Una rebel Sonia Braga

De la mateixa manera que Doña Clara no renuncia a casa seva, tampoc ho fa a la seva feminitat, a tenir una vida plena, amb amistats, família, sexe, banys al mar, música, envoltada dels objectes que l’han acompanyat “però sense caure en una nostàlgia malaltissa”. “Em fascina el passat, els objectes, el que signifiquen. Veig l’edifici i l’apartament de la Clara com un jaciment arqueològic, que no és important per a la societat ni podria estar en un museu, però ho és per a la gent que hi ha viscut i per a aquesta història”, diu Mendonça.

El paper li va com anell al dit, però Sonia Braga no era al cap del director des del principi: esperava trobar la Clara pel carrer, al súper. El personatge està inspirat en la mare del director -“és una projecció de com seria si tingués 65 o 70 anys”-, una dona forta i coratjosa que va tenir dos càncers de pit que li van deixar cicatrius inesborrables. Doña Clara és ella mateixa, la metàfora del pas del temps, d’un món que s’acaba, d’una ciutat que canvia, d’un país en mutació al llarg de les últimes dècades. “El que més em preocupa del Brasil és que vivim una situació política en què tot s’ha capgirat: el que és bo ara és dolent i el que és dolent és vist com a bo. I si discrepes del consens general que ha creat la política i els mitjans, ets un extraterrestre, un criminal, un comunista...”, diu Kleber Mendonça. El gest de rebel·lió de Doña Clara és la seva forma de revolta.

Les

Més continguts de

le
PUBLICITAT
PUBLICITAT