Publicitat
Publicitat

Dora García, una artista indignada a la Biennal

Lo inadecuado, el projecte de l'artista conceptual Dora García que representa Espanya a la Biennal, capgira el que significa representar de manera oficial un país i dóna veu als creadors italians.

Dora García és molt crítica amb la Biennal de Venècia. Posa en qüestió l'organització dels països participants per pavellons nacionals, el fet que un artista pugui representar tot l'art d'un país, la falta d'una línia determinada i del treball en equip -que sí que ha pogut experimentar en esdeveniments artístics com la Documenta de Kassel o la Biennal de Sydney- i, entre altres crítiques, com els visitants miren les obres d'art com "quan vas a la nevera a buscar un tros de formatge, l'agafes i marxes". Malgrat tot, no va rebutjar la invitació del ministeri de Cultura de representar Espanya. Lo inadecuado , el projecte resultant de l'encàrrec és, com era d'esperar en una artista del seu tarannà, un intel·ligent cop de puny a la cultura oficial i, gràcies al ministeri, el treball més ambiciós que ha realitzat fins avui. García ha capgirat tot el que significa ser l'artista estàndard d'un país: en lloc de presentar obres acabades, al pavelló espanyol s'hi faran accions. García juga amb la noció d'artista. Als crèdits de Lo inadecuado hi diu: "Un projecte iniciat per Dora García". Com en altres ocasions, ha buscat col·laboradors. Ara bé, la majoria de les vuitanta persones que participen al pavelló espanyol són italians, així com l'eix principal del projecte, que està centrat en l'art italià contemporani no oficial. El que sí que podrà veure el visitant és l' attrezzo de les accions (conferències, lectures, performances ) que es portaran a terme al pavelló, i que anirà canviant a mesura que avanci l'atapeït calendari d'activitats. Fidel a l'alè literari del seu treball, García ha col·locat un conjunt de vitrines on hi ha llibres i textos dels escriptors que han inspirat el projecte (Robert Walser, James Joyce i Italo Svevo, entre d'altres). A la fi, assenyala García, Lo inadecuado posa el dit a la llaga en una sèrie de combinacions, com la relació de la Biennal amb la ciutat o la relació entre l'artista i el públic, que no acaben d'encaixar.

Més continguts de