Publicitat
Publicitat

El sevillà porta el seu piano flamenc aquesta nit i la de dimarts a El Molino

Dorantes

Et sents pioner del piano flamenc?

Abans hi va haver Pepe Romero i Arturo Pavón, però ells imitaven la guitarra i la veu amb el piano. El que feien ells és molt diferent al que faig jo.

La teva música és fusió?

No només faig flamenc, també bec del jazz i de la contemporània. Si s'anomena fusió el fet de tenir influències de les músiques d'arreu del món, potser sí. Però jo no definiria la meva música com a fusió perquè no barrejo. Però sóc un compositor que viu en un món globalitzat i que rep influències de tota mena, i que s'interessa per tot tipus de música.

Com entres en contacte amb el flamenc?

El flamenc és la meva llengua materna. Jo he nascut en una família gitana en què tothom s'expressava musicalment amb el flamenc, és la meva llengua musical bàsica, però al conservatori vaig aprendre la gramàtica musical.

Quan decideixes que et cal formació clàssica?

De molt jove. El meu pare, que és músic i mestre d'escola, va veure ja de petit que tenia aptituds i em va donar suport. I la primera cosa que em va dir quan li vaig dir que volia ser músic va ser que havia d'estudiar al conservatori perquè no volia que em quedés només amb el llenguatge que havia après a casa. Volia que pogués fer servir tots els colors de la paleta. Me'n recordo molt bé d'aquell discurs. Em va marcar molt.

Ja tocaves el piano?

En aquella època tocava la guitarra i jugava amb el piano, però tenia clar que a mi el que m'anava era el piano. Comparava què sentia quan seia al piano amb el que sentia amb la guitarra, i no tenia res a veure. Vaig tocar la guitarra professionalment, però ho feia per guanyar diners i comprar-me un piano.

El camí de la guitarra no hauria estat més fàcil?

Sí, però jo en aquella època no pensava què era fàcil, sinó en el que realment m'agradava. Al piano tocava sense cap mètode, perquè en flamenc no n'hi ha, de mètode per a piano. Me'l vaig haver de buscar.

En més de deu anys només has editat dos discos. Per què?

Els discos els trobo freds, m'agraden molt més els directes. I van passant els anys, faig molts concerts, composo obres noves, però no les gravo. Sovint funciono al revés que tothom, primer faig els concerts i després el disc. Ara estic acabant el disc de l'espectacle Sin muros .

Com seran els concerts a El Molino?

Vindré amb el percussionista Nano Peña, que toca la bateria i percussions ètniques. Serà un duet molt despullat. Tocarem coses del disc nou, coses que encara no he gravat i coses dels discos anteriors.

Més continguts de