Publicitat
Publicitat

INSTITUCIONS CULTURALS

La designació del nou director de L'Auditori està aturada

Dos mesos sense cap

Joan Oller, després de gairebé deu anys com a director general de L'Auditori, va plegar a finals de febrer per incorporar-se al nou projecte del Palau de la Música de Mariona Carulla, i des d'aleshores el gran equipament musical del país, amb més de 23 milions d'euros de pressupost anual, no té cap visible. Es va convocar un concurs internacional, al qual es van presentar 29 candidatures, però el jurat, integrat per quatre representants institucionals i dos d'auditoris internacionals -Louwrens Langevoort (Kölner Philharmonie) i Paul Dujardin (Bozar de Brussel·les)- va declarar-lo desert. El motiu? "Cap dels aspirants a cobrir la vacant compleix el perfil i els requisits establerts", segons es va informar el 25 de març. I, segons les fonts consultades per aquest diari, no hi haurà director general de L'Auditori fins a l'estiu, almenys fins que passin les eleccions municipals del 22 de maig.

Les fonts asseguren que "no hi ha desgovern", i que Andreu Puig, administrador general, ha assumit de manera interina les funcions que tenia Oller. És un home "de tota la vida", que és a L'Auditori des del primer dia -l'equipament es va inaugurar el 22 de març del 1999- i que ja havia treballat a l'OBC abans que l'orquestra nacional s'integrés dins l'estructura de la institució de les Glòries. L'activitat, però, és frenètica -s'hi fan 600 concerts l'any- i L'Auditori necessita algú que traci les noves línies mestres i un nou projecte en aquests temps tan adversos per a la cultura -i l'economia en general-. Això no obstant, les institucions que el gestionen, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, han decidit no estressar-se i deixar les grans decisions per quan el mapa polític estigui més tranquil i assentat.

Canvi de model?

Des de la conselleria de Cultura admeten que la designació del nou director de L'Auditori "està pendent". No diuen res més, tot i que institucionalment d'alguna cosa han parlat. A l'Ajuntament, el delegat de Cultura, Jordi Martí, que sempre s'ha implicat força en el disseny de l'equipament, està una mica més amoïnat. Admet que "serà difícil" triar nou director general fins després dels comicis municipals i lamenta que el concurs es declarés desert. No els havia passat mai. I ell és el gran impulsor dels concursos quan es tracta de substituir un gestor d'una institució cultural pública.

El debat, amb el fracàs del concurs, és ara si han de buscar una figura totèmica com la d'Oller, que sumava els càrrecs de gestor i de director artístic, o si més aviat el que necessita L'Auditori és un altre model, semblant al del Liceu, per exemple, en què la direcció està desdoblada. Martí es decanta pel canvi, i ho justifica mirant a Europa. "Els candidats que es van presentar al concurs -indica- o eren bons gestors o eren bons directors artístics; és molt difícil trobar ara mateix algú que sigui bo en els dos vessants". Al nou director, de fet, se li demana que sigui capaç de sortir a buscar diners i que, alhora, tingui prou criteri per programar el Festival de Música Antiga. I personatges com Joan Oller que vulguin venir a Barcelona no n'hi ha gaires, no només a Catalunya, sinó a la resta del món.

Internacionalització

La via del desdoblament -que també existeix al TNC o al Macba, per exemple- és la que guanya adeptes, doncs, encara que suposaria afegir un sou. I tot el que sigui més despesa per dalt, sembla una cosa vetada ara mateix. Tanmateix, seria el millor si no es troba ningú del nivell d'Oller i si es vol, com diuen les bases del concurs, que "L'Auditori, les seves agrupacions musicals i la seva programació i activitats siguin un referent de qualitat musical també en l'esfera internacional, connectin amb un ampli ventall de públics, i esdevinguin un element central en la dinamització musical de la ciutat i el país".

No hem d'oblidar que dins L'Auditori hi ha l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) -que acull en residència diverses formacions de diferents estils musicals (la Banda Municipal de Barcelona, Barcelona 216, l'Orquestra Àrab de Barcelona i el Quartet Casals)-, que hi ha el Museu de la Música de Barcelona, el centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català i que comparteix edifici amb l'Escola Superior de Música de Catalunya (gestionada de manera independent). Hi ha mig milió de persones que freqüenten les seves instal·lacions i ara mateix el que busca, un cop acabat l'edifici amb la Sala Alícia de Larrocha, és la projecció de la institució en l'àmbit internacional, que l'OBC sigui acollida a les grans capitals musicals continentals i que es conegui l'activitat de L'Auditori.

Més continguts de