La Draga, un viatge de 7.000 anys a l’estany de Banyoles
El Museu Arqueològic exhibeix “els prodigis” del jaciment del neolític
BarcelonaDiuen que el somni de tot arqueòleg és poder fer un viatge en el temps i plantar-se a èpoques pretèrites. Al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC), amb l’ajuda d’unes ulleres de realitat virtual, és possible passejar-se per la Draga, un poblat neolític de fa uns 7.400 anys. Es pot entrar en una cabana, esquivar porcs senglars i quasi ensumar la carn que els pobladors han deixat assecar a l’aire lliure. Però aquesta representació virtual en 3D de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial no hauria sigut possible sense les investigacions de mig centenar de científics de tot el món que durant 27 anys han investigat i excavat un jaciment, a Banyoles, considerat pràcticament únic a Europa.
La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis, que es pot veure fins al 4 de febrer al MAC, a Montjuïc, mostra més de 200 peces que s’hi han trobat al llarg de tots aquests anys. Els prodigis als quals es refereix el títol són precisament les troballes: s’hi han recuperat més de cent mil objectes, excepcionalment ben conservats, perquè han estat milers d’anys amarats d’aigua dolça. La Draga és l’únic jaciment neolític lacustre conegut a la península Ibèrica i un dels més antics de la Mediterrània. N’hi ha només dos més a Europa: la Marmotta (Itàlia) i Dispilio (Grècia).
L’arribada, fa més de 7.000 anys, d’un grup d’homes i dones forasters, provinents de l’est de la Mediterrània, va ser una autèntica revolució a l’estany de Banyoles. “Van ser els primers agricultors i ramaders, i són el nostre fonament tant genèticament com de la nostra forma de vida”, diu el comissari de l’exposició i conservador del MAC, Antoni Palomo. Fins ara s’han excavat 1.000 metres quadrats de jaciment però la seva dimensió total és de 20.000. A la Draga s’hi han trobat les eines de fusta i fibres més antigues i més ben conservades del neolític d’Europa i l’arc sencer més antic.
Neolítics amb experiència
Una de les peces estrella de l’exposició és una falç de fusta amb sílex que encara conserva, fins i tot, la cola que es va fer servir fa més de 7.000 anys. “Resumeix el que és la Draga per la seva magnífica conservació”, diu Palomo. El rastre arqueològic que van deixar els forasters que es van instal·lar a la riba de l’estany de Banyoles és impactant. Durant 400 anys, diferents generacions van viure en sis o set cabanes. “No eren aprenents, eren veritables neolítics que coneixien les eines i els instruments i que tenien una mirada i unes tradicions diferents”, assegura Palomo. Al costat de les cabanes, que eren sòlides construccions de fusta, hi havia coberts i tancats. Al voltant hi havia els horts i camps de conreu de cereals i lleguminoses, ramats de vaques, cabres i xais, rebostos i fins i tot llocs per llençar les escombraries. A l’exposició es mostra una part del seu llegat: estris de caça i de cuina com morters, bols per fer sopes i estofats, espàtules de fusta, remenadors i cullerots, aixes per abatre arbres, bolets de soca per fer metxes...
“Els habitants de la Draga són els primers grans fusters de la nostra història”, diu Palomo. Talaven arbres amb aixes de fulles de pedra polida i transportaven els troncs fins al poblat amb bous. A la Draga no s’ha trobat cap necròpoli però altres troballes com un arc infantil i sofisticats braçalets de marbre refermen la idea que en aquest poblat del neolític hi havia diferents classes socials.
Al MAC també és possible jugar amb jocs de simulació per emular la manera com es va viure a la Draga fa més de 7.000 anys. Són jocs pensats sobretot per a les escoles i que han estat impulsats pel programa RecerCaixa, una iniciativa de l’Obra Social La Caixa en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques.
Actualment el jaciment de Banyoles només es pot visitar amb reserva prèvia. Però hi ha un projecte per actualitzar-lo i posar-lo al dia des del punt de vista museogràfic. També s’ha engegat la construcció d’un magatzem subaquàtic perquè ja no hi ha espai per a totes les peces que s’hi han anat localitzant.
